Agraïments a ENRIC H. MARCH
*1936.- Entrada i façana del frontó des de la plaça Bonsuccés.
Inaugurat el dissabte 21 de desembre de 1935 el Frontó Txiki-Alai va passar a engrandir el ventall de l'oferta dels recintes del joc de pilota basca tan introduit a Barcelona a la primera meitat del segle XX. Era situat al número 1 de la plaçá Bonsuccés, sobre el mateix solar on hi hagué el departament de queviures dels Grans Magatzems El Siglo cremats per un incendi el dia de Nadal de 1932. En el moment de la seva obertura funcionaven a la ciutat set frontons més: Principal Palacio, Novedades, Condal, Sol y Sombra, Nuevo Mundo, Barcelona i Colón.
Inaugurat el dissabte 21 de desembre de 1935 el Frontó Txiki-Alai va passar a engrandir el ventall de l'oferta dels recintes del joc de pilota basca tan introduit a Barcelona a la primera meitat del segle XX. Era situat al número 1 de la plaçá Bonsuccés, sobre el mateix solar on hi hagué el departament de queviures dels Grans Magatzems El Siglo cremats per un incendi el dia de Nadal de 1932. En el moment de la seva obertura funcionaven a la ciutat set frontons més: Principal Palacio, Novedades, Condal, Sol y Sombra, Nuevo Mundo, Barcelona i Colón.
*1935.- Retall publicat al diari esportiu El Mundo Deportivo on s'anuncia la inauguració del frontó Txiki-Alai.
El Tkiki-Alai, promogut per Martín Aramendia, es va especialitzar des dels seus primers anys en presentar enfrontaments de pilota femenins bàsicamens en les modalitat de raqueta. Eren habituals també les disputes de partits sota la modalitat de quiniela americana amb tres jugadores. Dues disputàven el punt i la tercera esperava per enfrontar-se a la perdedora i així successivament. La primera que arribava a un determinat numero de punts era la guanyadora de la quiniela.
Per les seves reduides dimensions aquest frontó era conegut com La Bombonera, tot i que molts incondicionals també déien que el mot era perque les raquetistes que hi jugaven eren uns autèntics bombons. De fet, els habituals tenien la fama d'anar-hi més per admirar els cossos femenins en moviment que no pas merament per l'aspecte esportiu.
*1936.- Imatge de la petita graderia del frontó.
*1936.- La pista de joc i la graderia.
*1936.- Mostrador per fer les apostes de les quinieles americanes.
*1936.- Una imatge del bar del frontó.
La pista tenia una llargària de 30 metres i l'aforament de la petita graderia podia encabir fins a 429 espectadors. Pel Txiqui van passar reconegudes campiones com Txikita de Anoeta, Lumi, Angelilla, les germanes Barrutia o Maritxu de Eibar entre moltes d'altres. Aramendia va morir durant un bombardeig el 1938 i l'empresari Jesús Goiri va quedar al front de la gestió del frontó.
*1936.- Anunci del frontó publicat a Papitu
Per les seves reduides dimensions aquest frontó era conegut com La Bombonera, tot i que molts incondicionals també déien que el mot era perque les raquetistes que hi jugaven eren uns autèntics bombons. De fet, els habituals tenien la fama d'anar-hi més per admirar els cossos femenins en moviment que no pas merament per l'aspecte esportiu.
La pista tenia una llargària de 30 metres i l'aforament de la petita graderia podia encabir fins a 429 espectadors. Pel Txiqui van passar reconegudes campiones com Txikita de Anoeta, Lumi, Angelilla, les germanes Barrutia o Maritxu de Eibar entre moltes d'altres. Aramendia va morir durant un bombardeig el 1938 i l'empresari Jesús Goiri va quedar al front de la gestió del frontó.
La instal·lació, rebatejada com a Frontón Chiqui després de la guerra, va estar activa durant 26 anys fins al seu tancament el 29 de setembre de 1961. Després romangué tancada fins que el 1974 un constructor especialitzat en cantonades hi va aixecar un bloc d'habitatges que desentona absolutament amb la resta de la plaça. Endevinen de qui parlem?.