El divendres 16 d'agost de 1968 el carrer Balmes va ser obert al trànsit en un únic sentit de circulació en direcció de muntanya a mar. Acabava així una llarga etapa de prop de quaranta anys, iniciada amb el soterrament de les vies del ferrocarril de Sarrià, en que s'hi podia circular en ambdues direccions. Aquesta mesura afectava al tram comprès entre plaça Molina i Bergara.
El carrer Balmes va ser un dels primers a disposar de regulació del trànsit per semàfors. Els dispositius semafòrics eren situats al bell mig de les cruïlles i projectaven els seus senyals a quatre vents. El doble sentit de circulació permetia un doble carril de trànsit en cada sentit així com una filera d'aparcament a cada banda de les voreres. En aquells temps però, ni hi havia pintades les bandes de delimitació dels carrils i el trànsit era més anàrquic. La senyalització horitzontal es reduia a la línia continua central que separava els dos sentits de circulació. Malgrat l'estretor de les voreres, els quatre carrils teòrics de circulació activa resultaven molt ajustats d'amplada, especialment quan hi circulaven vehicles més amples del tipus dels autobusos o camions. D'altra banda, el doble sentit impedia també la sincronització de semàfors, la qual cosa provocava una gran quantitat d'aturades successives a les cantonades per semàfor vermell.
*1953.- Una imatge captada per l'il·lustre fotógraf Francesc Català Roca en la que es pot apreciar el tram del carrer Balmes des de Ronda Universitat (en primer terme) fins al carrer Aragó (al fons) amb els vehicles circulant en les dues direccions.
Amb la nova ordenació en sentit únic es va produir un considerable increment de la velocitat per part dels automòbils que circulaven en direcció mar, circumstància que va atorgar un aire de via ràpida a aquest carrer.
*1968.- Així s'explicaven a La Vanguardia els primers resultats de la decisió de l'ajuntament d'establir el sentit únic de circulació al carrer Balmes. (Cliqueu sobre la imatge per ampliar-la)