Calia baixar nou esglaons per entrar al Beat, un local semisoterrat, promogut per Javier Perdices i Joaquim Surol i dissenyat per Jordi Garcia, que va a començar a animar les nits barcelonines a partir de 1984 des del cèntric carrer Balmes al bell mig de l'Eixample.
De l'interior destacaven les columnes de maó integrades a una llarga barra lateral i l'espai del fons destinat als amants del billar.
Beat va aconseguir acomboiar ben aviat una clientela molt diversa i especial. Era força habitual trobar-hi músics de grups de rock de l'època de totes les tendències (Brighton 64, Loquillo, Decibelios, Rebeldes, Wom-A2 ...) i personatges del món del disseny gràfic, el còmic o l'art alternatiu barrejats amb alguns promotors musicals i periodistes, que entre xupitos de bourbon debatien sobre gustos estètics i musicals o dels seus últims business. Cap a finals dels 1980's el local ja s'havia consolidat com un dels preferits per a molts noctàmbuls de la ciutat.
Un recurs utilitzat pels gestors del local va ser convidar a cares conegudes del panorama musical barceloní del moment a punxar els seus discos preferits. Grups i músics com Distrito V, Negativos, Los Novios, Sergio Makaroff, Escalones, Banda Rítmica de Cristal, El Hombre de Pekin, Blues Busters, i molts altres van deleitar a la penya del Beat amb els seus temes favorits. També era freqüent celebrar-hi festes i trobades monogràfiques que van consolidar un grup d'incondicionals que han acabat obrint una pàgina sobre el local a facebook.
