Article elaborat amb la col·laboració de MARÍA JOSÉ GONZÁLEZ
Aquest establiment de banys i tractaments hidroteràpics era situat a la part alta del Passeig de Gràcia abans d'arribar a la cantonada amb la Diagonal, al costat del grup d'edificacions conegudes com les Cases Vilaró. La finca duia el número 22, que correspon a la numeració del tram del passeig situat dins la vila del Gràcia, quan encara era municipi independent i s'estenia fins al carrer Provença on tenia el límit amb Barcelona.
L'Institut Hidroteràpic Barcelonès va ser fundat pel doctor tarragoní Lluís de Castellarnau i de Lleopart [1], que va llogar el terreny al propietari Carlos Montañés per construir-hi un xalet de planta baixa i una alçada. L'establiment fou perfectament equipat per oferir els serveis de banys de vapor, dutxes i altres tractaments hidroteràpics. Es va obrir al públic el 16 d'abril de 1884 i en aquell moment la instal·lació va ser lloada com una de les millors de l'Estat. L'Institut editava el Butlletí d'Hidroteràpia, publicació científica especialitzada sobre els tractaments de salut amb aigües.
*1884.- Retall de premsa publicat al dia 14 d'abril d'aquell any en el que s'informa de la posada en servei de les instal·lacions de l'Institut Hidroteràpic. (Font: Hemeroteca La Vanguardia)
*1884.- La Vanguardia informava amb aquest apunt del dia 16 d'abril del nou establiment obert pel doctor Lluís de Castellarnau. (Cliqueu a sobre per ampliar)
L'Institut va ser tancat i l'edifici enderrocat el 1895. Posteriorment, el doctor Castellarnau va obrir al 1897 un altre establiment d'aquestes característiques, però més gran, al carrer Aragó 331 amb el nom d'Institut Hidroterapèutic.
[1].- Lluís de Castellarnau va publicar diverses obres sobre les aplicacions mèdiques i sanitàries de l'aigua entre les que destaquen: Manual popular de hidroterapia o sea el tratamiento de las enfermedades por medio del agua metódicamente aplicada i El agua común usada como bebida para curar las enfermedades (1895).
[1].- Lluís de Castellarnau va publicar diverses obres sobre les aplicacions mèdiques i sanitàries de l'aigua entre les que destaquen: Manual popular de hidroterapia o sea el tratamiento de las enfermedades por medio del agua metódicamente aplicada i El agua común usada como bebida para curar las enfermedades (1895).