Article elaborat amb el suport de MARIA JOSÉ GONZÁLEZ, EMILIO GÓMEZ FERNÁNDEZ i SANTI CAUSSIGNAC
Cap a finals del segle XIX va ser construit a la cantonada de la Ronda de Sant Pere amb el carrer Pau Claris, amb vistes a la plaça Urquinaona, un edifici de baixos semisoterrats, entresol i tres alçades. Aquest racó de la plaça, juntament amb el que va acollir la Casa del Marquès de Sentmenat i la cantonada amb Roger de Llúria on avui s'aixeca la Torre Urquinaona, són els únics que no han arribat als nostres dies amb les edificacions anteriors a la Guerra Civil.
En la seva primera època aquest edifici va acollir un col·legi dels Hermanos Maristas en el seu pis principal. Anys després s'hi establí l'empresa Netol, promoguda pels empresaris Fresneda i Lorán, que comercialitzava productes químics per a la neteja, amb aquella popular mascota que representava un majordom de gran amplitud facial i generós somriure.
*1900's.- Dues imatges captades als inicis del segle XX on es pot veure l'aspecte original de la façana d'aquest edifici. (Fotos: Roisin)
*1922.- Anunci de Netol, empresa promoguda pels empresaris Fresneda i Lorán, que es va establir al número 17 de Ronda de Sant Pere. (Font: Hemeroteca La Vanguardia)
L'any 1924 la companyia d'assegurances Hispania va comprar l'edifici per traslladar-hi la seva seu des del carrer Corts (Gran Via) número 347 (després 651). Encara abans Hispania havia tingut el seu local principal a la Rambla de Canaletes.
L'adquisió de l'immoble va comportar una reforma integral de l'edifici a càrrec de l'arquitecte Eusebi Bona per adequar els antics habitatges a les noves necessitats d'unes oficines per a una companyia d'assegurances. En aquells temps, l'ús de l'automòbil començava a generalitzar-se i el nombre de sinistres i accidents augmentava, amb la qual cosa dotar-se d'una bona pòlissa era quelcom molt recomanable.
*1920's.- Marca comercial d'Assegurances Hispania.
Hispania va modificar l'entresol i les dues plantes de l'edifici per instal·lar-hi el dispensari per atendre i fer reconeixements mèdics als accidentats, va adequar els interiors per a oficines i va afegir un pis més a l'immoble, en forma d'àtic endinsat respecte del pla de la façana, a la manera que unes dècades després el porciolisme va utilizar per fer remuntes i destrossar terminals d'edificis de gran valor arquitèntonic. Aquest cas però, no desentonava gens ni mica amb l'estil de la façana renovada, que va incorporar com a element més característic el remat central amb un rellotge elèctric molt lloat per la premsa de l'època. Aquesta reforma de l'edifici va quedar totalment enllestida a l'estiu de 1926.
Les oficines d'Hispania, que s'havia fusionat amb Zúrich, van romandre en aquest edifici fins a l'any 1958. La compañía d'assegurances va abandonar l'edifici que va quedar buit i ofert a lloguer. Dissortadament seria enderrocat poc després i substituït per un vulgar i poc vistós immoble d'oficines, que ha arribat als nostres dies després haver estat objecte d'alguna reforma.
*1958.- Anunci publicat a La Vanguardia del dia 30 de setembre en el que s'anunciava que l'edifici quedaria buit a finals d'any i s'ofertava per a llogar. Començava l'agonia d'aquest immoble.
[1].- Stadium. Núm 467. El nuevo edificio de la compañía Hispania. Barcelona. 15 juliol de 1926.