Agraïments a EMILIO GÓMEZ FERNÁNDEZ i FRANCISCO ARAUZ
*1936.- El carrer del Portal de Santa Madrona al fons, després de l'enderrocament de la Caserna de les Drassanes.
El carrer del Portal de Santa Madrona continua avui (2013) unint la Rambla de Santa Mònica amb el Paral·lel, resseguint la part del darrera de les Drassanes i fixant el límit sud del Raval. Però en gairebé res s'assembla al que havia estat des de finals del segle XIX com a via de penetració cap a la ciutat des del Portal de Santa Madrona, l'únic que avui es conserva de la muralla que encerclava la ciutat antiga per la banda de ponent.
El carrer del Portal de Santa Madrona continua avui (2013) unint la Rambla de Santa Mònica amb el Paral·lel, resseguint la part del darrera de les Drassanes i fixant el límit sud del Raval. Però en gairebé res s'assembla al que havia estat des de finals del segle XIX com a via de penetració cap a la ciutat des del Portal de Santa Madrona, l'únic que avui es conserva de la muralla que encerclava la ciutat antiga per la banda de ponent.
Al segle XIX era ja un carrer molt concorregut, d'ambient portuari i extremadament marginal ple de mercats improvisats on es venien tota mena d'objectes majoritàriament robats. Els flaires que s'hi respiraven eren els propis d'un lloc d'extrema humitat covada amb una fortor que barrejava el salobre marí i de peix podrit amb els fems dels cavalls de les casernes militars. Amb l'arribada del nou segle, la seva vorera de muntanya es va anar consolidant com el carrer dels bordells i les tavernes, tots ells encarats amb els murs de pedra de les casernes militars de les Drassanes. Era una via freqüentada sobretot per mariners que buscaven esbarjo i prostitutes que venien el seu cos en les habitacions sòrdides de les cases del mateix carrer o del del Migdia que s'endinsava perpendicularment cap al cor del Barri Xino.
*1927.- Un dibuix d'Opisso del carrer del Portal de Santa Madrona des de la Rambla de Santa Mònica.
*1932.- Alguns dels establiments més populars del carrer del Portal de Santa Madrona sobre un plànol municipal. (Cliqueu sobre la imatge per ampliar-la)
*1927.- Imatge de la Processó de Corpus al seu pas pel carrer del Portal de Santa Madrona arribant a la cantonada amb Migdia. A la dreta la façana de Caserna de les Drassanes. A l'esquerra es distingeix el rètol del Dancing Red Lion. (Foto: Josep Brangulí)
Des de la Rambla estant en direcció al Paral·lel, el carrer arrencava amb una mena de placeta triangular on hi eren instal·lades des del 1902 les barraques dels llibreters de vell. Al costat mateix hi havia l'entrada al Teatre Circ Barcelonès al número 20 del carrer de Montserrat. Just a la cantonada amb aquest mateix carrer hi havia la Cerveseria de l'Antic Gambrinus i als pisos superiors el meublé Mont d'Or. Tot seguit, el panorama s'impregnava ja d'una sordidesa creixent. El configuraven un grup de cases iguals arrenglerades de només la planta baixa i un pis de façana a la vorera. Els tres pisos superiors quedaven lleugerament endinsats respecte de la façana de les plantes baixes, que acollien tavernes, bars i amb els pas del temps dancings amb alguns rètols en anglès. Als pisos superiors d'aquestes cases s'instal.laven les habitacions de pagament on es dormia la mona o bé es fornicava a tarifa prèviament pactada.
Passat l'Antic Gambrinus, al número 8 hi havia un establiment de gomes higièniques anomenat La Alemana amb un variat assortit de preservatius per a tots els gustos.
Des de la Rambla estant en direcció al Paral·lel, el carrer arrencava amb una mena de placeta triangular on hi eren instal·lades des del 1902 les barraques dels llibreters de vell. Al costat mateix hi havia l'entrada al Teatre Circ Barcelonès al número 20 del carrer de Montserrat. Just a la cantonada amb aquest mateix carrer hi havia la Cerveseria de l'Antic Gambrinus i als pisos superiors el meublé Mont d'Or. Tot seguit, el panorama s'impregnava ja d'una sordidesa creixent. El configuraven un grup de cases iguals arrenglerades de només la planta baixa i un pis de façana a la vorera. Els tres pisos superiors quedaven lleugerament endinsats respecte de la façana de les plantes baixes, que acollien tavernes, bars i amb els pas del temps dancings amb alguns rètols en anglès. Als pisos superiors d'aquestes cases s'instal.laven les habitacions de pagament on es dormia la mona o bé es fornicava a tarifa prèviament pactada.
Passat l'Antic Gambrinus, al número 8 hi havia un establiment de gomes higièniques anomenat La Alemana amb un variat assortit de preservatius per a tots els gustos.
Cantonada dels carrers Migdia (esquerra) i Portal de Santa Madrona (dreta), que correspon al número 14, que en un altre temps va ocupar el dancing Red-Lion. (Foto: Ramon Faraudo Cortells)
Cap als anys 1930's es va fer popular el Dancing Red Lion situat al número 14 fent cantonada amb el carrer del Migdia al mateix lloc que en altre temps hi hagué l'anomenat Bar Mundial. El carrer continuava cap al Paral·lel amb tavernes de planta baixa que s'alternaven amb prostibuls bruts i barats. La més coneguda d'aquestes cases de meuques era Cal Manco (número 22), un bordell propietat de Rafael Salvà el popular Manquet, que era al mateix temps propietari d'un altre local al número 18 del mateix carrer que la gent coneixi a om el bar flamenco del Manquet. Allà havia començat a ballar Carmen Amaya. Altres bordells amb nom de dona: la Isabel (número 24) o la Rosa (número 26) completaven aquella vorera sempre animada i plena d'homes expectants. Les meuques s'oferien impúdicament tot esperant els client dempeus o assegudes als portals. Només unes passes després s'arribava a la cruïlla amb el carrer Peracamps, que conduïa al legendari carrer Cid on hi havien els dos locals més canalles de l'època: Cal Sagristà i La Criolla.
El carrer del Portal de Santa Madrona enfilava uns metres després la seva corba final formant una mena de falç que el tramvia aconseguia sortejar abans de guanyar finalment el carrer del Marquès del Duero, rebatejat Francesc Layret durant la República i conegut com a Paral·lel per tothom. En aquest últim tram del carrer, que curiosament disposava de numeració pròpia, el paisatge canviava. Quedava enrere la zona de diversió més propera a la Rambla i esdevenia zona industrial amb magatzems i fàbriques diverses.
Tot aquest paisatge que hem descrit no aconseguiria sobreviure a les conseqüències de la Guerra Civil i del nou ordre imposat pel franquisme. El nou règim faria alguns esforços per eliminar progressivament la penosa imatge d'aquest barri que ja havia estat força castigat per les bombes italianes a causa de la seva proximitat al port.
L'obertura de l'avinguda de García Morato (avui de Les Drassanes) va suposar un primer cop de gràcia a aquella imatge del carrer del Portal de Santa Madrona, que va veure com s'edificava l'edifici blanc del Sector Naval de l'Exércit al solar que havia deixat lliure l'antiga Caserna de les Drassanes enderrocada durant la República. Les pròpies Drassanes van ser restaurades pel franquisme per acollir-hi el Museu Marítim i tota la vorera de cases baixes dels antics prostíbuls i tavernes va desaparèixer a finals dels 1940's per acollir dues dècades després els 26 pisos del gratacels de l'Edifici Colom, que va acabar d'esborrar qualsevol vestigi del passat. Les barraques dels llibreters van començar una nova vida rera l'edifici de la Universitat i el tramvia va deixar de passar per allà després de construir-s'hi l'estació de metro de Drassanes. Avui encara queden alguns solars buits en el trams que va de l'avinguda de les Drassanes fins al Paral·lel.
*1918.- La fàbrica de confetti i bosses de paper Olivella i Rius era a la corba que el carrer descrivia abans d'arribar al Paral·lel. És visible també a la foto inferior.
*1935.- Tram final del carrer del Portal de Santa Madrona quan arribava al Paral·lel. (Foto: Mundo Gráfico)
Establiments i comerços del carrer del Portal de Santa Madrona
De Rambla de Santa Mònica a carrer Mina (zona lúdica)
2-4. Convent de Santa Mònica. Parades de llibreters de vell
6. Antic Gambrinus (bar-dancing) / Mont d'Or (meublé)
8. Café Paris (bar) / La Alemana (gomes higièniques)
10. Las Leandras (bar-dancing)
14. Mundial (bar) / Red Lion (dancing)
18. El Manquet (taverna)
22. Cal Manco (bordell)
24. La Isabel (bordell)
26. La Rosa (bordell) / El Curro (bordell)
Del carrer Mina al Paral.lel (zona industrial)
6 bis. Olivella y Rius (fàbrica de bosses de paper, confetti i serpentines)
8. Fàbrica de Xapa Anglesa / Rodríguez y Cía. (fàbrica de motlles per a sabates)
10 bis.Tallers Petit
Establiments i comerços del carrer del Portal de Santa Madrona
De Rambla de Santa Mònica a carrer Mina (zona lúdica)
2-4. Convent de Santa Mònica. Parades de llibreters de vell
6. Antic Gambrinus (bar-dancing) / Mont d'Or (meublé)
8. Café Paris (bar) / La Alemana (gomes higièniques)
10. Las Leandras (bar-dancing)
14. Mundial (bar) / Red Lion (dancing)
18. El Manquet (taverna)
22. Cal Manco (bordell)
24. La Isabel (bordell)
26. La Rosa (bordell) / El Curro (bordell)
Del carrer Mina al Paral.lel (zona industrial)
6 bis. Olivella y Rius (fàbrica de bosses de paper, confetti i serpentines)
8. Fàbrica de Xapa Anglesa / Rodríguez y Cía. (fàbrica de motlles per a sabates)
10 bis.Tallers Petit
*1956.- Tram del carrer del Portal de Santa Madrona amb les embocadures dels carrers Peracamps (en primer terme) i Mina. Al fons el castell de Montjuïc. (Foto: Montserrat Vidal i Barraquer/ANC).