Un reñidero de gallos al barri de la Salut de Gràcia a començaments del segle XX (Barcelona Coleccionismo).
De les baralles de galls (riñas de gallos) ja n'existeixen algunes referències a les hemeroteques de començaments del segle XIX. L'edició del Diario de Barcelona del 4 de novembre de 1832 anunciava un d'aquests espectacles amb aquest text:
Riña de gallos. Hoy domingo y los demás días consecutivos se darán riñas en el reñidero situado en la calle de Santa Elena, travesía de la Riereta al extremo de la calle San Pablo, hay construidos asientos cómodos, y se pagará de entrada seis cuartos por persona, empezándose a las tres de la tarde.
Emplaçament del reñidero de galls esmentat al Diario de Barcelona de 8.11.1832. (Cortesia d'Enric H. March sobre un plànol de l'Institut Cartogràfic de Catalunya)
Va ser però, cap a finals del segle XIX quan van adquirir una més gran rellevança com un espectacle, no tan sols tolerat, sino àmpliament oficialitzat i difòs a través dels mitjans de comunicació de l'època.
Riña de gallos. Hoy domingo y los demás días consecutivos se darán riñas en el reñidero situado en la calle de Santa Elena, travesía de la Riereta al extremo de la calle San Pablo, hay construidos asientos cómodos, y se pagará de entrada seis cuartos por persona, empezándose a las tres de la tarde.
Va ser però, cap a finals del segle XIX quan van adquirir una més gran rellevança com un espectacle, no tan sols tolerat, sino àmpliament oficialitzat i difòs a través dels mitjans de comunicació de l'època.
Durant els primers mesos que aparegueren a les cartelleres d'espectacles, les baralles galls s'anunciaven amb la nomenclatura anglesa de les associacions/empreses que les organitzaven. Aquesta pràctica es va deixar de banda ben aviat per castellanitzar els noms d'aquestes entitats. També als barris més allunyats del centre (aleshores encara municipis independents) s'hi disputaven desafiaments entre galls. La publicitat feia referència sovint a l'origen anglès d'aquestes aus de baralla, que eren les més aptes i agressives per la lluita. Lògicament l'espectacle comportava un alt component de negoci derivat de les apostes que es creuaven els assistents. La ferocitat dels animals era tal, que molts podien arribar a morir en plena lluita o quedaven ja impossibilitats per tornar a combatre.
Dues van ser bàsicament les entitats que a partir de 1896 començaren a anunciar-se amb carácter més o menys permanent als diaris, donant publicitat a les baralles de galls.
Circo Gallístico Barcelonés
Inicialment anomenat English Cock Figth amb seu al número 99 de la Rambla de Catalunya. Organitzava també baralles de galls els diumenges a la platea del Teatre Tivoli del carrer Casp.
Sport Gallístico Catalán
Conegut en els seus primers temps (1896) com Cock Pit Barcelonés. Tenia la seva seu a la Gran Via (Carrer Corts 234 en la seva denominació i numeració de l'època) davant del Teatre Nuevo Retiro. Durant una temporada van celebrar les baralles al Teatro Circo Español del Paral·lel.
*1896.- Publicitat de les lluites de galls que el Cock Pit organitzava al Teatre Circo Español. (Font: Hemeroteca de La Vanguardia).
*1897.- L'Sport Gallístico Catalán programava les baralles a la seva seu de la Gran Via. (Font: Hemeroteca de La Vanguardia).
Les associacions protectores d'animals contràries a aquest espectacle van aparèixer aviat demanant-ne la prohibició al·legant la crueltat i el patiment que pels animals suposava. El 1913 es va demanar al Governador Civil que en decretés la prohibició. No va ser però, fins als anys de la Segona República que es varen prohibir en algunes zones de l'Estat.