CASA FERRER-VIDAL. Façana i cúpula original. Passeig de Gràcia 114. (1916-1940's)

*1920's.- L'edifici amb la seva  façana original en la que hi destacaven la cúpula sobre la tribuna de l'ultim pis i els acabaments d'inspiració art decó.

Un dels exemples més sagnants de pèrdua dissortada d'una de les poques manifestacions arquitectòniques d'art decó a Barcelona, el trobem en la façana i terminal originals de la Casa Lluís Ferrer-Vidal, situada al número 114 del Passeig de Gràcia, un cop passada la Diagonal davant dels Jardinets.

Aquest edifici, bastit entre 1914 i 1916 segons un projecte per l'arquitecte Eduard Ferrés i Puig, destaca per la seva gran tribuna de la planta principal amb arc rebaixat i vitralls i per la robustesa dels seus baixos i entresol amb un destacat l'escut de la família dels propietaris, que presideix la porta d'entrada a la finca.

 

L'escut amb les inicials de la familia es conserva encara intacte sobre la porta d'accés a l'edifici custodiat per dues àligues amb cadenes.

 

Dissortadament la part superior de la façana va ser escapçada i mutilada després de la Guerra Civil amb l'objectiu de fer-hi una remunta de dos pisos més que va destrossar l'elegant cúpula que coronava l'edifici i els terminals de la façana.

*1934.- La cúpula original de la Casa Ferrer-Vidal al costat de l'obelisc del Cinc d'Oros quan era coronat per l'al·legoria de la República...

*1942.- ... acabada la Guerra el monument havia canviat  a causa del canvi de règim però la cúpula seguia intacta... (Foto: Arxiu Cuyàs. Institut Cartogràfic de Catalunya)

*1947.-... i només uns anys després la Casa Ferrer-Vidal la va perdre a causa de la remunta que li va afegir dos pisos més. (Foto: Zerkowitz).

La intervenció no va ser del tot desgraciada ja que va intentar reproduir al quart pis la balconada del primer pis de sobre la tribuna. La part final de la remunta però, va adoptar ja les línies neoclàssiques pròpies de les edificacions de la posguerra i va eliminar totes les valuoses referències d'art decó del projecte original.

 

*2008.- Aspecte actual de la façana de l'edifici.

OCELLERIES DE LA RAMBLA. (1900's-2011)

 

*1920's.- Parades ambulants de venda d'ocells a la Rambla davant el Palau Moja.

 

La venda d'ocells a la Rambla va ser una constant i gairebé una tradició durant tot el segle XX. Primer de manera ambulant i poc o gens regulada i amb el temps amb carácter permanent mitjançant parades especifiques per a la venda d'aquests animals, en el més popular dels passeigs barcelonins.

Les ocelleries es van acabar instal·lant al tram conegut com Rambla dels Estudis entre la Portaferrissa i el carrer Bonsuccés, tot just a continuació de la Rambla de les Flors en direcció muntanya. Les primeres parades que s'hi van instal·lar eren força modestes i no tenien caràcter permanent. En acabar la jornada els propietaris traslladaven amb uns carros els animals a magatzems i botigues on passaven la nit. El panorama va canviar radicalment al 1970 quan l'alcalde Porcioles va decidir unificar el disseny d'aquestes parades i ancorar-les al terra de la Rambla. Cap a començament d'estiu va fer una passejada oficial per inaugurar-les i a partir d'aleshores podriem dir que els ocells  dormien a la Rambla 

 

*1970.- L'alcalde Porcioles, amb aquell fals populisme que el caracteritzava, va inaugurar les noves ocelleries el 15 de juny d'aquell any. (Font: Hemeroteca La Vanguardia).

 

 

 

Ben aviat s'incorporaren a la venda altres animals domèstics com gats, gossos de petit format, conills, coloms, peixos, tortugues, iguanes i fins  i tot serps. D'altra banda a les parades s'hi podien trobar també tota mena de complements i objectes relacionats amb els animals de companyia, gàbies, peixeres i tot tipus de menjar per les mascotes.

Les associacions protectores d'animals van veure en aquesta exposició permanent d'animals a la venda un motiu de queixa i denúncia i varen sovintejar les protestes contra el maltracte als animals. La més sonada va ser la protagonitzada per un grup d'activistes que, despullats de pèl a pèl, es van introduir en unes gàbies i van mostrar la seva nuesa als vianants ramblistes en senyal de protesta.

Durant el mandant de l'alcalde Jordi Hereu, l'ajuntament va iniciar negociacions per anar tancant les paredes. El procés, que es va acabar al 2011, ens ha deixat una herència que, sense ànim de menysprear la lluita en defensa dels animals, ha estat força nefasta. Uns quioscs sense cap encant estètic han ocupat el lloc de les antigues ocelleries, posant a la venda souvenirs i alguns productes alimentaris. Però bàsicament, el que s'hi exposa i ofereix és tota mena de golafreries i llaminadures, que consoliden aquesta imatge de parc temàtic orientat exclussivament al turista, en que dissortadament s'ha convertit el centre de la ciutat des de fa uns anys.

 

*2010.- Les parades de mascotes en els seus últims anys.