Un entranyable bar desaparegut d'aquella part baixa del carrer Aribau quan encara era ple de llibreries de vell, era el Boston. Situat al número 50, entre Consell de Cent i Aragó, va ser fundat el 1919 per Pere Arajol, un andorrà establert a Barcelona, en el mateix local que abans era conegut com Bar Espejo.
*1962.- Un cambrer del Boston apartant la neu al desembre d'aquell any. Als vidres del bar s'anunciava el cobert de Nadal mentre alguns clients i vianants contemplaven impressionats als efectes de la nevada. (Foto: Arxiu Arajol)
*1956.- Un dels germans Arajol, demostrant les seves habilitats servint plats a la terrassa en bicicleta. (Foto: Arxiu Arajol)
La història del Boston és farcida d'anècdotes i d'episodis curiosos [1]. Aviat es va convertir en un negoci familiar que era atès per la nombrosa prole dels Arajol (dona i sis fills) i va atraure una clientela diversa i fidel de la que formaven part esportistes, periodistes, artistes i actors entre el que no hi figuraven noms com el mestre Demond, Pere Porcel o el cantant de flamenc Farina. Eren populars les partides de cartes i de dòmino que s'hi jugaven. Als anys 1920's hi va tenir la seva seu l'Agrupació Excursionista Pedraforca.
Arajol va sortir força airós de les tensions de la Guerra Civil al·legant la seva condició d'andorrà per evitar la col.lectivització del seu negoci per part dels anarquistes. El local tancava tard desobeint la normativa vigent sobre l'hora de baixar la persiana. En una ocasió va arribar a ser clausurat per aquesta causa, però la llegenda urbana diu que l'amant d'un alt cap de la policia n'era clienta i va aconseguir reduir considerablement el temps de tancament forçat del local.
Als anys 1950's el nom de l'establiment era un reclam pels mariners dels vaixells de la U.S. Navy ancorats al port. Els dos fills d'Arajol (Pere i Salvador) eren molt aficionants a l'esport de la bicicleta i van a ser campions de pista i carretera. No era estrany veure'ls servints plats al carrer sobre una bicicleta.
Una altra anècdota és que durant un temps van tenir un conill que campava lliurement pel local i sovint sortia al carrer. El tramvia que pujava per Aribau havia arribat a aturar-se per no atropellar-lo, fins que un dia el conductor no hi va ser a temps i l'animal va acabar convertit en un exquisit plat.
En els seus últims anys el Boston continuaba sent un bar restaurant econòmic i modest, que conservava encara l'encís i la capacitat d'evocar un altre temps i era molt freqüentat pels estudiants fins que a l'any 1993 va tancar portes definitivament.
[1].- Permanyer, Lluís. L'Àlbum. La Vanguardia. (14 juny. 2012).