No hi ha coincidència exacta ni coneixement precís entre els historiadors que han remenat els orígens del Paral·lel sobre la data d'obertura del Cinematógraf La Maravilla. Alguns afirmen que ja existia al 1900 [1], mentre altres situen la primera notícia sobre la seva existència al 1903 [2]. Sigui com sigui el cert és que el local fou un dels primers en obrir-se a la part nord del Paral·lel, concretament al número 108, entre els carrers de Comte Borrell i Viladomat.
La Maravilla era bàsicament un local de varietats que projectava pel·lícules durant les pauses entre actuació i actuació. Se'l coneixia com La Perla del Paralelo.
El 1910 la premsa anunciava el debut de la companyia de Juan Leal amb les actrius Carme Alentorn i Susana Malgosa sobre l'escenari. La Maravilla compartia empresa amb el veí Teatro Lírico del Paralelo sota la direcció de Fuster Alicart.
A partir de l'octubre de 1911 i durant més d'un any La Maravilla es va posar a la venda juntament amb els locals veins (Cafè de Cádiz i Teatro Lírico). No obstant això, s'hi van seguir fent representacions de peces líriques i sarsueles. Especialment sonades van ser les actuacions del mag Sanoti, que a l'abril de 1912 presentava la decapitació d'una persona i convidava a la premsa a prendre nota dels detalls d'aquest espectacle.
*1911.- El 31 d'octubre d'aquell any, La Vanguardia publicava aquest anunci posant a la venda La Maravilla juntament amb dos locals adjacents. (Font: Hemeroteca La Vanguardia)
A partir de l'octubre de 1911 i durant més d'un any La Maravilla es va posar a la venda juntament amb els locals veins (Cafè de Cádiz i Teatro Lírico). No obstant això, s'hi van seguir fent representacions de peces líriques i sarsueles. Especialment sonades van ser les actuacions del mag Sanoti, que a l'abril de 1912 presentava la decapitació d'una persona i convidava a la premsa a prendre nota dels detalls d'aquest espectacle.
La venda finalment es va produir al setembre de 1912. Fou aleshores quan l'antic cinema i teatre va passar a anomenar-se Salón Goya, nom que conservaria durant alguns mesos abans de la seva definitiva reconversió en un local de music-hall conegut com Royal Concert, que va estar actiu fins poc abans de l'esclat de la Guerra Civil.
*1912.- Programació de varietats al cine La Maravilla que incloia il·lusionisme amb un inquietant número de decapitació. (Font: Hemeroteca La Vanguardia 12.4.1912)
[1].- Badenas i Rico, Miquel. El Paral.lel. Nacimiento, esplendor y declive de la popular y bullanguera avenida barcelonesa. Edicions Amarantos. Barcelona 1993.
[2].- Munsó Cabús Joan. Els cinemes de Barcelona. Edicions Proa. 1995