Agraïments a EMILIO GÓMEZ FERNÁNDEZ
*1903.- Interior del Gran Teatro Onofri poc després de la seva inauguració. Va ser un dels locals de més aforament de la ciutat.
La troupe dels Onofri era una companyia de mims i còmics d'origen italo-marsellès, que van arribar a Barcelona a finals del segle XIX. El grup era integrat pel pare (Temístocles), cinc fills (Otello, Aquile, Poliuto, Telémaco i Orestes) i dues filles (Andrómaca i Argia). Tots aquests noms vinculats al teatre i a la mitología eren artístics i ocultaven els reals de cada membre de la familia. A l'agost de 1890 es van presentar al Circ Eqüestre la de la Plaça Catalunya on presentaren la pantomima titulada Honneur et courage amb notable èxit. Posteriorment, varen recòrrer diversos escenaris barcelonins (Teatro Circo Barcelonés, Teatre Ambigú, Circo Teatro Español ...) on continuaven omplint els locals refermant la seva popularitat a la ciutat.
*1900's.- Postal amb diverses imatges d'Oreste Onofri un dels germans del clan de mims
Otello Onofri fent de Pierrot.
L'empresari del Teatro Circo Español Manuel Suñer i Sucarrats, atret pel gran èxit dels Onofri, va contractar-los perque actuessin al seu local i tot veient que la popularitat del clan era imparable, va decidir construir un nou teatre al mateix Paral.lel amb el seu nom.
El Gran Teatro Onofri va ser aixecat a cantonada amb el carrer Tapioles segons un projecte de l'arquitecte municipal i especialista en locals d'espectacles Andreu Audet i Puig (1868-1938). L'escenari feia 20 metres de profunditat per 23 d'amplada. La platea, de 35 metres de llarg per 25 d'amplada, disposava de 32 llotges i 580 butaques. El primer anfiteatre tenia també llotges als costats i el segon era reservat a l'entrada general. Tot plegat permetia un aforament superior als 3.000 espectadors. Va ser inaugurat el dia 7 de maig de 1903 amb la gran pantomima dels Onofri titulada ¡¡¡Inocente!!! [1].
*1903.- L'interior del Gran Teatro Onofri ple de gom a gom tant a la platea com als seus dos amfiteatres.
Malgrat l'èxit dels primers dies, aviat es va fer palès que la grandària del local perjudicava als Onofri que en aquell grandiós escenari no tenien el nivell de proximitat amb el públic que requerien els seus exitosos espectacles de mim. D'altra banda, el públic començava a estar cansat de tant silenci i tant Pierrot ploraner i el propi gènere del mim entrava en una certa decadència, tot perdent posicions davant l'empenta d'altres alternatives sonores d'espectacle. El poc públic que assistia a aquell teatre va acabar provocant la ruptura entre Suñer i els Onofri.
A banda del seu ús teatral, l'escenari de l'Onofri va servir també per organitzar concerts de l'Orfeó Català i sobretot mítings i assemblees obreres.
Els dies 11, 12 i 13 de setembre de 1904 els Onofri es van acomiadar del teatre que duia el seu nom amb la representació de El mar por tumba o el almirante ciego. Uns dies després, el 18 de setembre, el local va acollir la seva última activitat, un festival republicà organitzat per la societat Fraternitat Republicana del Poble-Sec. L'aventura del Gran Teatre Onofri havia estat curta. El dia 22 de juny el local ja havia canviat de nom i d'oferta. Va passar a ser el Gran Teatro Condal i a centrar la seva programació habitual en el music-hall combinat amb la representació d'òperes i sarsueles.
[1].- Badenas i Rico, Miquel. El Paral.lel. Nacimiento, esplendor y declive de la popular y bullanguera avenida barcelonesa. Edicions Amarantos. Barcelona 1993.