Probablement el centre sanitari no hospitalari barceloní més famós durant la primera meitat del segle XX fou aquest servei municipal ambulatori ubicat al número 181 del carrer Sepúlveda, tocant a Muntaner i pràcticament davant de la plaça de Goya.
Va ser inaugurat el 18 de gener de 1895 pel tinent d'alcalde Josep Griera i pertanyia al districte d'Universitat, tot i que per la seva centralitat va donar servei a lesionats de tot el centre de la ciutat. Durant molts anys va actuar com un autèntic servei d'urgències on eren ateses tota mena de persones accidentades, molt especialment en aldarulls i manifestacions polítiques i sindicals, així com en episodis de violència al carrer.
*1895.- Noticia de la inauguració del Dispensari del carrer Sepúlveda apareguda a La Vanguardia del dia 19 de març, just l'endemà de l'obertura d'aquest servei sanitari municipal.
*1903.- Imatge de quan el centre funcionava com a Dispensari Municipal de Lactància Gratuïta.
El dispensari tenia una dependència annexa on s'ubicava la petita caserna de la Guàrdia Urbana que donava cobertura al districte. Popularment era conegut com el cuartelillo de Sepúlveda.
El dispensari tenia una dependència annexa on s'ubicava la petita caserna de la Guàrdia Urbana que donava cobertura al districte. Popularment era conegut com el cuartelillo de Sepúlveda.
Durant la seva llarga existència el Dispensari del carrer Sepúlveda va ser testimoni de múltiples fets i esdeveniments històrics. En citarem només uns quants:
El 27 de febrer de 1912 el dispensari va rebre la visita de la nena de sis anys Tereseta Guitart i Congost després de ser alliberada per dos guardies d'un pis del Raval on havia estat retinguda i segrestada per la llegendària Enriqueta Martí i Ripollès, coneguda com la vampira del Raval.
El dia 20 de noviembre de 1920 l'advocat laboralista Francesc Layret va ingresar al dispensari després de rebre diversos trets davant del número 26 del carrer Balmes on tenia el despatx. Layret va arribar al dispensari malferit i acompanyat en cotxe per Mercè Micó, la dona de Lluís Companys, que havia presenciat l'atemptat. A Sepúlveda se'l va intentar reanimar i se li va prendre declaración. Finalment però, va ser trasllñdat a la Clínica Corachan on va perdre la vida.
El 26 d'abril de 1936 els germans Miquel i Josep Badia, coneguts militants d'Estat Català i vinculats a la policia de la Generalitat on van destacar per la seva lluita contra l'anarcosincicalisme, van ser assassinats a trets per activistes de la CNT-FAI al carrer Muntaner xamfrà Diputació. Foren traslladats al dispensari de Sepúlveda on varen morir. Una gran multitud es va concentrar davant del dispensari en conèixer la notícia.
*1912.- La nena Tereseta Guitart amb el cabell rapat a les dependències del Dispensari de Sepúlveda parlant amb l'alcalde Joaquim Sostres (a la dreta de la imatge), després de ser alliberada d'un pis del carrer de Ponent (avui Joaquin Costa) pels dos guàrdies que apareixen darrera. La nena havia estat segrestada per Enriqueta Martí. (Foto: Mundo Gráfico).
*1936.- Dues imatges de la concentració catalanista del dia 26 d'abril davant el dispensari de Sepúlveda envoltant l'ambulància que va traslladar els cossos sense vida dels germans Badia.
Acabada la Guerra Civil el dispensari va continuar funcionant, però va reduir la seva activitat a mesura que s'obrien nous serveis assistencials i el barri de Sant Antoni es dotava del gran ambulatori José Maluquer, avui conegut com a CAP Manso.
Acabada la Guerra Civil el dispensari va continuar funcionant, però va reduir la seva activitat a mesura que s'obrien nous serveis assistencials i el barri de Sant Antoni es dotava del gran ambulatori José Maluquer, avui conegut com a CAP Manso.
No obstant va continuar atenent persones lesionades en accidents i violència de carrer. Avui els veins i la gent gran del barri i les rodalies segur que encara recordaran fàcilment el soroll de les ambulàncies quan arribaven portant algún malferit, els ràpids trasllats amb camilla cap a l'interior del local o les taques de sang que sovint es veien sobre la vorera i que els operaris del dispensari s'afanyaven a tapar amb serradures. Amb l'arribada de la democracia l'activitat assistencial d'aquest local es va donar per acabada i l'any 1979 va passar a acollir la seu del Consell Municipal del Districte VIè.