Article elaborat amb la col·laboració de XAVIER FALCÓ GRES
El 26 de desembre de 1894, diada de Sant Esteve, es va inaugurar a la Gran Via, el Frontó Beti-Jai, que s'afegia al Frontón Barcelonés ampliant la dotació de pistes de pilota basca a la Barcelona de finals de segle XIX. Aquesta instal·lació esportiva era situada entre els carrers Entença i Rocafort, a la vorera de muntanya, al número 67 de l'antiga numeració de la Gran Via que després es convertí en 435. La seva construcció va ser promoguda per l'industrial Pere Puigdevalls i segons les cròniques de l'època el seu aforament permetia aplegar-hi fins a 2.000 espectadors.
*1894.- Retall de La Vanguardia del dia de Nadal d'aquell any que recull algunes característiques del nou frontó.
*1894.- Notícia de l'obertura al públic del Frontó Beti-Jai apareguda a La Vanguardia del dia 28 de desembre.
*1894.- El diari La Publicidad el comparava amb el Frontón Barcelonés en la seva edició del dia 27 de desembre.
*1895.- En el seu número de gener la revista especialitzada El Pelotari celebrava l'obertura del Beti-Jai barceloní.
Segons algunes fonts la pista del Beti-Jai va servir també a Segundo de Chomón, un dels pioners del cinema al nostre país, per a establir-hi el primer estudi cinematogràfic de la ciutat.
Amanecer. 4 de maig de 1973.
Al llarg de la seva existència, el Beti-Jai va acollir nombroses reunions i mítings sindicals i polítics, però també funcionava sovint com a ball i local de festes.
*1896.- El Beti-Jai apareixia a la cartellera dels diaris combinant ball amb esport. (La Vanguardia. Edició del dia 23 de setembre)
Les notícies sobre el Beti-Jai es perden en arribar a la dècada dels anys 1920's.