Agraïments a EMILIO GÓMEZ FERNÁNDEZ i SÍCORIS RIBA
L'estiu de 1932 va existir a la plaça Catalunya el Salon Chevalier, un local obert als baixos del número 18, sobre un solar avui ocupat per la seu barcelonina del Banco de España a la vorera mar de la plaça. El nom del local era conseqüència de l'enorme popularitat que aleshores tenia el chansonier i actor francès Maurice Chevalier, que feia brillar la seva estrella en els cartells de nombroses pel·lícules de l'època.
L'edifici de Plaça Catalunya 18 havia estat enderrocat un any abans i conservava únicament els baixos, que en part havien estat ocupats anteriorment per la botiga de Pianos Maristany. Al seu costat, tocant a Portal de l'Àngel, la Casa Segura seguia també el mateix procés de desaparició mitjançant un enderroc programat en diverses etapes.
De la poca informació que hem pogut recollir sobre què s'hi feia en aquest Salon Chevalier, se'n desprén que bàsicament va ser un lloc orientat a actes lúdics, festius i a reunions d'associacions polítiques i culturals, tot i que la referència que hi fa Jordi Torras en un article a La Vanguardia [1] fa pensar que potser també s'hi projectaren algunes pel·lícules malgrat que mai va aparèixer en cap cartellera. Algunes publicacions satíriques de l'època també esmenten el Chevalier sense concretar-ne la seva programació.
La vida del Salón Chevalier acabaria sent efímera i poc rellevant per la història de la ciutat. En acabar l'estiu del 1932 el local va ser clausurat i el solar tapiat a l'espera de l'enderrocament total del que quedava de la Casa Segura. La Compañía de Aplicaciones Eléctricas l'havia adquirit per aixecar-hi la seva nova seu, però l'esclat de la Guerra Civil va avortar el projecte.
La vida del Salón Chevalier acabaria sent efímera i poc rellevant per la història de la ciutat. En acabar l'estiu del 1932 el local va ser clausurat i el solar tapiat a l'espera de l'enderrocament total del que quedava de la Casa Segura. La Compañía de Aplicaciones Eléctricas l'havia adquirit per aixecar-hi la seva nova seu, però l'esclat de la Guerra Civil va avortar el projecte.
*1932.- Referència al Salón Chevalier en clau d'humor a la revista catalanista D.I.C. (Número 54, de 2 de juliol).
*1932.- La publicació satírica El Be Negre també parlava del local en aquest article del seu número 54 corresponent al 28 de juny.
*1932.- Punt i final. Al setembre de 1932, La Veu de Catalunya publicava aquest crític article sobre el final del Salón Chevalier. (Cliqueu sobre la imatge per ampliar-la)
*1933.- A la dreta, el solar on hi hagué el Salon Chevalier ja totalment tapiat amb el mur ple de propaganda
*1933.- A la dreta, el solar on hi hagué el Salon Chevalier ja totalment tapiat amb el mur ple de propaganda
[1].- Torras Comamala , Jordi. El Select, en el Trilla (y 3) La Vanguardia, edició del 15 d'agost de 1993. Pàgina 40.