MIQUEL BARCELONAUTA
Article elaborat en col·laboració amb EMILIO GÓMEZ FERNÁNDEZ i FRANCISCO ARAUZ
*2014.- Aspecte de la Casa Agustí Manaut després de l'última restauració de la façana. (Foto: Barcelofília)
Tot i que la Casa Agustí Manaut mai ha tingut numeració de la Plaça Catalunya (va néixer amb el 21 de Rambla Catalunya i avui comparteix el número 1 d'aquesta via amb el 37 de la Ronda Universitat), la seva història, per un simple criteri d'ubicació física, està lligada de forma inequívoca al perfil de la banda de muntanya de la plaça. És un dels pocs edificis bastits a finals del segle XIX que encara queden dempeus a l'entorn de la plaça i per tant dels més antics, juntament amb la Casa Bosch i Alsina (1892) de Pere Bassegoda que es troba justament davant.
*1892.- Plànol amb la delimitació del solar sobre el qual edificar en la documentació del projecte de construcció de la Casa Agustí Manaut (Font: Arxiu Municipal)
La història de la Casa Agustí Manaut ha estat lligada a un seguit de modificacions estructurals, ampliacions i alguna amputació, que creiem que mereixen una consideració com elements desapareguts d'aquest cèntric edifici i alhora justifiquen d'incloure'ls dins l'inventari objecte d'aquest blog.
Tot i que la Casa Agustí Manaut mai ha tingut numeració de la Plaça Catalunya (va néixer amb el 21 de Rambla Catalunya i avui comparteix el número 1 d'aquesta via amb el 37 de la Ronda Universitat), la seva història, per un simple criteri d'ubicació física, està lligada de forma inequívoca al perfil de la banda de muntanya de la plaça. És un dels pocs edificis bastits a finals del segle XIX que encara queden dempeus a l'entorn de la plaça i per tant dels més antics, juntament amb la Casa Bosch i Alsina (1892) de Pere Bassegoda que es troba justament davant.
La història de la Casa Agustí Manaut ha estat lligada a un seguit de modificacions estructurals, ampliacions i alguna amputació, que creiem que mereixen una consideració com elements desapareguts d'aquest cèntric edifici i alhora justifiquen d'incloure'ls dins l'inventari objecte d'aquest blog.
El solar on va ser enlairada aquesta casa havia estat ocupat anteriorment pel Teatro Nuevo Retiro, que va ser conegut també durant uns anys com a Teatro Gayarre. El nou propietari del terreny era Agustí Manaut i Taberner, un home de negocis que va començar de corredor de comerç, amb despatx al carrer Avinyó cantonada Ferran, i va acabar de banquer. El projecte inicial de la casa és obra de l'arquitecte Eduard Mercader i Sacanella (1840-1919) i data de 1892. És de preveure que les obres s'iniciarien entre aquest any i el següent i al 1895 ja tenim notícia dels primers comerços establerts als baixos de la finca: La Farmàcia Botta Baltà (avui encara existent amb el nom de Farmàcia Catalunya) i el Colmado Gayarre, que sens dubte el van batejar així inicialment per recordar el teatre que només uns anys abans hi havia en aquell indret, posteriorment va esdevenir Colmado Ramon Carbonell i més tard Colmado i Confiteria Joan Figueras.
*1892.- Plànol amb l'alçat de la façana de la Casa Agustí Manaut presentat per l'arquitecte Eduard Mercader. (Font: Arxiu Municipal)
El projecte presentat per Mercader contempla un edifici de baixos i quatre alçades. Per la banda de la Ronda Universitat té molta més llargària i acaba sense mitgera de contacte amb l'edificació veïna. En aquell extrem s'hi preveu un cos més baix, de només planta baixa i una alçada, que permet disposar de balconades als tres pisos restants a la façana lateral. Destaquen les vidrieres policromades de les tribunes dels pisos principal i primer a ambdós vèrtexs de la façana de la cantonada. Com a dada curiosa cal destacar que l'immoble veí de Rambla Catalunya 3, malgrat tractar-se d'una altra finca, compartia estil i unitat arquitectònica amb la façana de la Casa Agustí Manaut amb també dues tribunes. L'explicació és que la construcció veïna era també obra d'Eduard Mercader, que el 1893 va presentar un projecte per construir-hi un edifici d'habitatges per encàrrec d'Ignasi Borràs. Tot i això, amb el pas dels anys aquesta finca contigua va modificar considerablement la seva façana i avui no te gairebé cap element de similitud amb la Casa Agustí Manaut. Fins i tot les tribunes van ser suprimides.
*1905's.- Imatge de la cruïlla entre el l'antic primer tram de la Rambla de Catalunya i la Ronda Universitat on es pot veure, a la part superior esquerra de la foto, la mitgera original de la Casa Agustí Manaut amb balcons laterals.
El 1923 Blanca Manaut i Uyà, filla del primer propietari, sol·licita a l'ajuntament permís per remuntar l'edifici afegint-hi tres alçades més. La casa passarà a tenir baixos i sis alçades més una setena que serveix de coronament amb dues discretes cúpules semiesfèriques cobertes de plaques de pissarra.
A partir de la dècada dels 1930's la privilegiada situació de l'immoble el farà especialment vulnerable a la instal·lació de rètols publicitaris, circumstància que s'intensificarà en les dècades posteriors.
La botiga de material fotogràfic Riba i la d'estufes i electrodomèstics J. Mingrat són dos dels comerços històrics de més renom de la finca. Durant el franquisme els pisos superiors són ocupats per petites pensions i hostals amb preus més econòmics que els grans hotels de la zona però igual de cèntrics.
Les dues cúpules seran víctima de la publicitat. A començaments dels 1960's són eliminades per donar més vistositat als anuncis de neons de colors, cada cop de tamany més gran, que s'instal·len al terrat.
La façana de la Casa Agustí Manaut ha estat restaurada en diverses ocasions en els darrers vint anys. L'última intervenció, practicada amb especial correcció durant els anys 2013/2014, ens ha deixat una façana absolutament mancada dels agressius rètols a balcons i terrats, tot assolint un equilibri cromàtic a parets i finestres, que permet contemplar molt millor els detalls arquitectònics originals i de l'ampliació dels anys 1920's. Dissortadament les dues cúpules del terrat i les vidrieres de colors de les tribunes del principal i el primer pis no han estat recuperades.
La façana de la Casa Agustí Manaut ha estat restaurada en diverses ocasions en els darrers vint anys. L'última intervenció, practicada amb especial correcció durant els anys 2013/2014, ens ha deixat una façana absolutament mancada dels agressius rètols a balcons i terrats, tot assolint un equilibri cromàtic a parets i finestres, que permet contemplar molt millor els detalls arquitectònics originals i de l'ampliació dels anys 1920's. Dissortadament les dues cúpules del terrat i les vidrieres de colors de les tribunes del principal i el primer pis no han estat recuperades.
Llista cronològica de rètols publicitaris de neó instal·lats sobre la façana i el terrat de la Casa Agustí Manaut.
* Theal. (dins un cercle). 1940's
* Contra Resfriados Udal. (dins un cercle). 1950's
* TV Iberia. (blanc-blau). Radio. 1950's - 1960's
* Son las (rellotge digital) h. 1960's
* Nescafé (vermell-blau-blanc) Café de primera al instante. 1960's
* Maizena. Para niños robustos. (blanc-vermell) 1960's
* Martini & Rossi (al pis principal) 1940's al 1980's
* Hostal Ginebra (a la façana) 1960's - 1980's
* Gran pantalla de bombetes. 1970's
* Pastas Gallo. Calidad Superior. (blanc-vermell-blau). 1980's
* La Caixa. (blanc-blau-vermell-groc). 1980's - 1990's
*1940's.- Rètols lluminosos de Martini & Rossi als balcons del pis principal. (Foto: Gabriel Casas / ANC)
Botigues, negocis, comerços i empreses establerts a la Casa Agustí Manaut actualment desapareguts.
*1895. Colmado Gayarre / 1897. Colmado Ramon Carbonell / 1920 Colmado Juan Figueras / 1957-1977 Confiteria Figueras
Article ampliat el 17 d'octubre de 2024