*1908.- El Passatge del Pont de la Parra, futura Via Laietana, amb el carrer de Sant Pere més Baix al fons. (Font: AFB. Arxiu Cuyàs)
En el que podríem considerar com la prehistòria de l'actual Via Laietana, es fàcil distingir els tres primers trams que es construïren seguint l'alineació de la Via A del Pla de Reforma de Barcelona. Eren tres trams ben diferenciats i sense connexió entre ells. El primer s'estenia entre la plaça Urquinaona i la placeta de Jonqueres i fou batejat amb el nom de carrer Bilbao. El segon, a l'altre extrem de la via, va ser dedicat en un primer moment a la Reina Regent i coincidia amb la zona més propera al port entre la plaça d'Antonio López i el carrer d'Àngel Baixeras, al costat de la seu de correus.
L'últim tram inicial quedava en una zona intermèdia, aproximadament entre l'actual plaça d'Antonio Maura i l'embocadura del carrer de Sant Pere més Baix i era situat sobre l'antic carrer del Pont de la Parra que anava del carrer Mercaders a la Riera de Sant Joan en sentit Besòs-Llobregat.
L'any 1886 va ser enderrocat el convent de Sant Joan de Jerusalem i les noves edificacions que després s'aixecaren a la zona van seguir l'alineació del projecte de la futura via A. Eren edificis de planta baixa i cinc alçades en un espai d'una llargària aproximada de cent metres. A aquest tram ample i curt se li va donar el nom de Passatge del Pont de la Parra. La seva existència es va estendre fins al 1912 quan es va obrir totalment la Via Laietana i el tram va perdre lògicament el seu nom original. També va perdre la major part dels seus primers edificis, que van ser substituïts per altres més alts i amb pretensions més monumentals. Avui només queden alguns vestigis a la vorera Besòs d'aquells edificis originals d'un passatge que probablement ha estat el més ample de la història de la ciutat, que sempre ha reservat aquest nom per aplicar-lo a carrers estrets que n'enllacen altres de més amples.
*1890.- El tram del Passatge del Pont de la Parra encerclat en groc sobre un plànol municipal de finals del segle XIX. (Font: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya)