MIQUEL BARCELONAUTA
Agraïments a FRANCISCO ARAUZ, ENRIC H. MARCH i MARIA JOSÉ GONZÁLEZ
*1901.- Entrada al Panorama de Terra Santa al final del carrer Rivadeneyra. Rere es veu el pòrtic d'entrada a l'Església Nova de Santa Anna en construcció. (Foto: Frederic Bordas i Altarriba. Arxiu del Centre Excursionista de Catalunya)
Al desembre de 1900 es va instal·lar al final de carrer Rivadeneyra un panorama, que es s'obriria al públic els últims dies d'aquell mes coincidint amb l'arribada de les festes nadalenques. Consistia en un espectacle de diorames i vistes fixes, creat pel pintor italià Baldassarre Surdi, conegut com Presepe Surdi, que reproduïa paisatges palestins que presentaven d'una banda escenes de la vida de Jesús a Galilea i de l'altra de la seva passió i mort a Jerusalem. Havia estat muntat amb l'objectiu de recaptar diners per a la
construcció de l'Església Nova de Santa Anna, obra que ja s'endevinava llarga i complexa. Havia estat instal·lat per primera vegada al Palazzo Borghese de Roma el 1893. La inauguració de l'espectacle a Barcelona va ser anunciat per a finals de desembre de 1900 a la cartellera d'alguns diaris barcelonins i s'hi podia entrar al preu d'una pesseta entre les 10 del matí i les 4 de la tarda.
*1900/1901.- Dos anuncis publicats a La Vanguardia informant del Panorama de Terra Santa.
Les pàgines del Diario de Barcelona descrivien així aquest espectacle:
El panorama consta de dos partes: la corpórea y la representada por medio de la ficción pictórica, con la particularidad de que se armonizan y ligan tan diestramente ambas, que no es posible adivinar donde acaba una y empieza otra (...) el visitante gana una altura que se supone á 900 metros del nivel del mar y desde allí contempla á cielo abierto y á vista de pájaro la comarca de la Tierra Santa hasta su confín que cierra la cordillera de los montes de Sion. Jerusalen, Nazareth, Belen, Tiberiades y otros pueblos vénse en la llanura (...) El panorama ha sido dirigido por el profesor italiano señor Surdi y en el han trabajado cuarenta artistas, escultores y pintores [1].
En la relació d'artistes que havien col·laborat amb Surdi amb les més de 300 figures que presentava el panorama hi figuraven noms com Filippo Cifariello (1864-1936), Oscar Spalmach (1864-1917), Pescarella o Monteverdo, tots ells italians.
Al cap d'uns mesos l'espectacle va haver de recórrer a l'emergent cinema a fi de mirar d'incrementar els ingressos que més aviat eren migrats. Així va aparèixer un segon espectacle anomenat Cinematògraf Elèctric que funcionava entre les 4 de la tarda i les 11 de la nit. Per no esverar la gent benpensant per a qui aleshores el cinema era encara un espectacle estrany i allunyat de la moral i els bons costums, s'hi van acabar anunciant programes de pel·lícules vaticanes, com les que en aquells temps es projectaven esporàdicament al Cinematògraf Napoleón [2]. Les sessions van començar el dia 14 d'abril de 1901 i l'espectacle va durar fins al juny d'aquell any.
*1901.- Anunci del Cinematògraf Elèctric a la cartellera de La Vanguardia.
_______________
[1].- Diario de Barcelona. Edició del dia 26 de desembre de 1900.
[2].- Torras i Comamala, Jordi. La implantació del fet cinematogràfic a Barcelona (1895-1910)
[1].- Diario de Barcelona. Edició del dia 26 de desembre de 1900.