AU PINGOUIN. Cocteleria. Escudellers 10. (1931-1938)

Agraïments a EMILIO GÓMEZ FERNÁNDEZ

*1932.- Dos retalls publicitaris d'Au Pingouin

Inaugurat l'any 1931 al bulliciós i animat carrer Escudellers, molt a prop de la plaça del Teatre i la Rambla, Au Pingouin era un local de petit format que va fer-se popular pels seus combinats i còctels. Era obert de les set de la tarda fins a la matinada. S'hi servien també sopars americans i els diumenges hi havia te dansant. Les seves limitades dimensions el feien un lloc idoni per intimar i parlar a cau d'orella. Segons explicava Sebastià Gasch [1] era un dels locals predilectes per anar a prendre-hi una copa a la sortida dels espectacles de la part baixa de la Rambla i lloc d'obligada referència per a periodistes i escriptors. Les vedettes i artistes que actuaven als cabarets i locals de la zona hi feien cap donant-li un to seductor i cosmopolita. L'escriptor Josep Maria de Sagarra i el periodista Josep Maria Planas n'eren també dos clients habituals

La història de la cocteleria Au Pingouin no es pot explicar sense fer una obligada referència al barman Antoni Pastor, conegut pels seus amics com Tommy, un home menut que va recòrrer mig món per aprendre a servir els còctels més diversos i va retornar a Barcelona amb la seva saviesa adquirida. Au Pingouin però, no va poder superar el drama de la Guerra Civil i va desaparèixer amb la finalització del conflicte armat i el començament de la negra etapa del franquisme.

*1931.- El barman Tommy remenant amb estil la coctelera rera la barra del Au Pingouin. (Font: Revista Mirador núm 132. 13 d'agost 1931)

[1].- Gasch, Sebastià. Destino 20 de maig de de 1972

BALAUSTRADA D'ACCÉS A L'EXPOSICIÓ DE 1929. Plaça Espanya (1929-1970's)

Agraïments a FRANCISCO ARAUZ i MIQUEL F. PACHA

A l'accés principal a l'Exposició Universal de 1929 per la plaça Espanya, les torres venecianes emmarcaven el punt d'entrada al recinte. La integració amb la plaça d'aquell sector estava protagonitzat per una gran balaustrada en corba en la que destacaven quatre escultures, dos a cada banda de la calçada d'acces entre les torres venecianes. Aquesta balaustrada delimitava a més a més un doble nivell, el de la plaça i el dels dos palaus de l'exposició situats a banda i banda de les torres, les façanes dels quals dibuixaven el perfil de la plaça sobre la que quedaven lleugerament enlairats.

*1950's.- Les quatres escultures originals situades sobre la balaustrada marcades amb òvals vermells. (Cliqueu sobre la imatge per ampliar-la)

*1960's.- L'escultura més pròxima al Paral·lel des del darrera de la balaustrada.

*1950's.- Vista posterior de l'escultura més pròxima a la Gran Via

La balaustrada va ser obra de l'arquitecte Ramon Raventós i ell mateix va encarregar les quatre escultures esmentades que eren situades sobre pesdestals a les seccions de la balaustrada més pròximes a l'accés principal al recinte. Dues van ser proposades a Carles Ridaura, una a Enric Monjo i una altra a Josep Viladomat. Escolpides en ciment blanc, Ridaura va ser el primer en tenir la feina enllestida a final de 1928 quan va lliurar les seves dues escultures dedicades a les Arts i a la Indústria. La de Monjo simbolitzava el Comerç i la de Viladomat els Esports.

La balaustrada va ser desmuntada i eliminada a començament dels anys 1970's quan les obres de la línia 3 del Metro van propiciar canvis en la urbanització de la plaça.

De les escultures només tenim constància que s'hagi conservat fins l'actualitat la dedicada a les Arts, obra de Ridaura, que el 1985 va ser emplaçada en un del extrems del recinte firal al Paral·lel molt aprop de la cantonada amb el carrer de Lleida. 

*1962.- Vista nocturna de la l'avinguda de la Reina Maria Cristina on es pot apreciar la balaustrada davant les torres venecianes.

*1990's.- Escultura de Carles Ridaura amb dona i nen situada actualment al Paral·lel

PANOT DE MACARRONS EN BIAIX (1950's-1970's)

Cap a finals de la dècada dels 1950's les construccions urbanes barcelonines van començar a experimentar un canvi radical. De les formes clàssiques tan expandides en els primers anys del franquisme tant pel que fa als edificis d'habitatges com als d'oficines i centres oficials, on predominaven les façanes d'aparença pètria amb frontons sobre les portes, grans finestres i balaustrades als balcons, es va passar a una nova concepció, tant pel que fa als materials emprats en la construcció com a les formes i disseny dels edificis. Els balcons van passar a ser amplis amb baranes metàl·liques, a les parets exteriors s'hi aplicava el maó vist, el marbre dominava els baixos i les entrades i la utilització del vidre s'anava imposant progressivament a les façanes.

Aquesta voluntat de canvi va afectar també en alguna mesura als panots que cobrien les voreres. Les formes clàssiques tant nostrades del paissatge urbà barceloní (panots de la flor, dels quatre quadres amb cercles, etc.) van ser en molts casos desestimades pels nous arquitectes, que apostaven per un toc de modernor innovadora associada als canvi en l'arquitectura urbana. En aquest context una de les formes més utilitzades va ser el panot de macarrons en biaix en el que sobresortien linies diagonals en diversos dissenys. Aquests panots permetien diverses aplicacions en funció de com quedaven disposats. Des d'una continuïtat en les linies fins a una disposicio que formava successions de rombes al voltant del punt d'intersecció de quatre peces.  

L'aposta per aquests panots de disseny simple permetia singularitzar la construcció com a obra nova, la qual cosa quedava afavorida per la manca absoluta d'una reglamentació relativa als models de panots de les voreres. 

Tot i que avui aquest panot no es pot considerar un element totalment desaparegut, ja no s'utilitza i a mesura que es van reformant voreres senceres es van substituint les peces pels models de panot més corrents. Tot l'entorn de l'edifici Estel (Avinguda de Roma/Calàbria/Viladomat/Mallorca), que va acollir durant molt anys les oficines de la Telefònica, es va cobrir amb aquest disseny de panot.  

PANOT GAUDÍ DEL PASSEIG DE GRÀCIA. Primera versió (1971-2014)

El 1904 Antoni Gaudí va dissenyar un model de panot de superfície hexagonal que contenia tres formes diferents. Tot i que molta gent les identifica amb un caragol, un pop i una flor, en realitat es tracta de tres elements marins: un equinoderm (estrella de mar), unes algues del gènere Sargassum i un fòssil de la classe ammonites (caragol de mar). 

Cada peça inclou un terç de cada element i hom requereix d'un mínim de 7 rajols per veure la totalitat del grup. Quan Gaudí el va dissenyar havia estat pensat per utilitzar-lo a la casa Batlló, però finalment per problemes de producció la idea ve ser descartada i fou emprat a La Pedrera.

A l'any 1971 es va produir un canvi radical en l'ordenació de les voreres del passeig de Gràcia. De la històrica distribució, similar a l'actual de la Gran Via, amb voreres laterals molt estretes arran dels edificis, calçades laterals de només dos carrils i dos passeigs també laterals per als vinants entre les dues fileres de plàtans, es va passar a un eixamplament de les voreres que van ser cobertes amb el panot gaudinià fabricat per Escofet en un format de 43 centimetres de costat. 

Disseny del panot hidràulic fabricat per Escofet en tonalitat verdosa/blavosa utilitzat a les voreres del passeig de Gràcia a partir de 1971 

Aquests panots eren d'un color entre verdós i blavós i ben aviat es va evidenciar que les peces es trencaven amb molta facilitat a causa de la seva gran superfície. No obstant això, varen continuar decorant les voreres del passeig malgrat el seu elevat índex de reposició i el cost aparellat que això suposava.

El 1997 es va executar una nova reforma del passeig i es va encarregat a Escofet un nou redisseny del panot de Gaudí en un format més petit, de només 25 centimetres de costat, en una tonalitat grisa similar a la que és habitual en els panots i amb una altra novetat consistent en que el relleu va ser invertit. La introducció del nou disseny de panot va respectar algunes zones amb el format gran anterior.

En la darrera reforma del passeig (2014-2015) el primer disseny del panot en format gran acolorit va ser totalment descartada. 

   

El format actual més petit de tonalitat grisa i amb el relleu invertit respecte de l'anterior.

LA RAMBLA. Botigues i comerços. Anys 1920's

Agraïments a EMILIO GÓMEZ FERNÁNDEZ, MIQUEL F. PACHA, FRANCISCO ARAUZ, MARIA JOSÉ GONZÁLEZ i ENRIC COMAS i PARER

Rambla de Canaletes 

Vorera Raval (senars)

1. (Bonsuccés 2).  Farmàcia Masó Arumí (Dr. Nadal)

3. A.Valentí. Plateria / Versalles. Restaurant / Guillermo Puig. Gramoles
5. Baldrich. Rellotgeria / Artículos para Viaje / Hotel Lloret. Restaurant / Salat. Olis.

7. Café Petit Pelayo  / Cerveseria Baviera (des de 1929)
9. Esteve Riera. Pastisseria / Musical Emporium.

 

11. Sastreria Modelo

13. Nuria. Bar-Restaurant, Xarcuteria, Pastisseria.  

 

15.(Pelai 62). Amadeo. Fotògraf / Bar Canaletas / El Globo. Magatzems. / La Casa de Las Gangas / A.Valentí. Joieria.

Vorera Ciutat Vella (parells)

2. Banca Marsans. Viatges / La Ibérica. Assegurances
4. Banca Marsans. Viatges
6. Monumental Palacio de Ventas / Capitol Cinema (des de 1926)

*1926.- El Monumental Palacio de Ventas, un avantpassat dels actuals outlets 

8. Garriga Nogués. Banc
10. (Plaça Catalunya 23). Cafè Continental-Restaurant Ribas (fins el 1925) / Banca Arnús

«  «  «

Rambla dels Estudis

Vorera Raval (senars)

s/n. Església de Betlem
1. Banco Hispano Colonial
3. El Siglo. Grans magatzems
5. El Siglo. Grans magatzems
7. El Siglo. Grans magatzems
9. Viuda de Tomàs Mumbrú. Queviures
11. Banca Soler y Torra / Ricardo Ribas. Pianos i discos
13. Banca Soler y Torra

Vorera Ciutat Vella (parells)

 

2. Banco Español de Crédito / Òptica Montserrat
4. Perfumeria Aro / Calzados Minerva. Sabateria

 

6. Real Círculo Artístico / Roldós i Cia. Publicitat / Las Noticias. Periòdic

Els resultats de futbol a l'entrada de Las Noticias

 

8. The Spanish Trading Company / V. Sociats / Restaurant Royal

10. Cafè de París / Banco de Cataluña

 

12. J. Corrons. Òptica.

14. (Canuda 2). Banca Mercantil de las Américas / Cafè de La Rambla (des de 1925)

Banco Mercantil de Las Américas

«  «  «

Rambla de Sant Josep (Rambla de les Flors)

Vorera Raval (senars)

1-3. Vidal-Ribas. Drogueria (Hospital 2)
5. Farmàcia Genové.
7. Montserrat Ribas.
9. Pascual.

 

11. Loteria Contijoch (Administració num. 18). / Bové. Gavineteria i taller d'esmolar / Antiga Casa Figueras. Queviures.

 

13. Ramon Marsal. Pollastreria i caça. / Colmado Giró / Epicerie Centrale.

15. Casa Tort. Teixits
17. Oliver y Ventura. Mantes i Teixits
19. Mercat de Sant Josep (La Boqueria)
21. Mercat de Sant Josep (La Boqueria)
23  Vidal-Ribas. Drogueria
25. Vidal-Ribas. Drogueria
27. Casa Guinart. Pastes alimentàries
29. Casa Beethoven. Partitures musicals

 

31. Palau de la Virreina.
33. Òptica Bruix / Sastreria Solsona / Casa Mozart. Instruments musicals i discos (des de 1925)
35. Trujols. Sabateria
37. El Regulador. Joieria Rellotgeria


Vorera Ciutat Vella (parells)

2. Bruno Cuadros. Paraigües
4. Pompeia. Papereria / Deulofeu. Camiseria (des de 1925)

 

6. Torrens. Sabateria / Cerveseria Gambrinus
8 bis. José Núñez. Joieria
8. Luis Inglada. Cristalleries / Morera. Joieria
10. La Casa del Aficionado.
12. Loteria Valdés (Administració núm. 12) / Camiseria Vidal

*1929.- A Loteria Valdés va tocar el segon premi del sorteig de Nadal d'aquell any

14. Farmàcia Segalà
16. Delclòs. Electricitat / Clavell Hermanos. Electricitat / Estanc.
18. Balneari Vichy Catalán. Oficines i administració
20. Confiteria Rota.
22. Antonio Juvé. Material ferroviari
24. Tanganelli. Sombrereria

 

26. La Casa del Aficionado. / J.Tort. Bombetes de Vulcan.
28. Loteria Ponce de León. (Administració núm. 6)
30. Llorens. Coberts de sobretaula i metalls / Confiteria Romeu

 

32. Cot. Ganiveteria

«  «  «

Pla de la Boqueria

Vorera Ciutat Vella (parells)

1. Camiseria Xancó.
3. Bar El Dorado / Lunch-Bar. Restaurant
5. El  Dia. Pijames, camiseria i sastreria.

Vorera Raval (senars)

2. Can Capella. Xocolateria
4. Bar Nuevo Liceo
6. Banca Parasols
8. Sastreria Serra

«  «  «

Rambla de Caputxins  (Rambla del Centre o del Mig)

Vorera Ciutat Vella (senars)

1. Antiga Xocolateria El Mallorquín. Restaurant / 

Banca Mas Sardà. (des de 1924) / Cafè de l'Òpera (des de 1929)

(Foto: Josep Brangulí)

 

3. Restaurant Casanova (1921) / Restaurant Liceo (després Gran Liceo)
5. Restaurant Martín. / Llibreria Verdaguer 
7. Kalamazoo. Papereria, material d'oficina  / Institut de Massatge
9. Banca Tusquets / Josep Says (Calçats)

 

11.
13. / Ferran 1. Beristain. Armeria

 

13 bis. / Ferran 2. Miele & Co. Orfebreria d'Art
15. Loteria Lluch. Administració núm. 8
17. Farmàcia Internacional
19. Llibreria Granada
21. Hotel Mayoral. / Banca Jover. 
23. Café del Brasil
25. Tort-Matamala. Basar de Cirurgia i Ortopèdia

 

27. Clausolles. Malalties dels peus
29.
31. Café Suizo. Restaurant
33. Joieria Jacinto Roca / Bartolomé Tasis. Imprempta

 

35. Grand Hotel. / Hotel Cuatro Naciones / Hotel Sicoris (des de 1929)  / Perfumeria Aro

 

37. Chez Maxim's (des de 1924) / Sicoris. Cafè-Bar Cerveseria (des de 1929)

Vorera Barri Xino (parells)

2. Carlos Vendrell. Joieria

 

4. Gran Teatre del Liceu
6. Banca Chaves
8. La Librairie Française - Llibreria Francesa

 

10. Llibreria Francesa
12. Vives. Braguers / Bar del Centro / Granja Barcelonesa. Xocolateria i aperitius
14. Baltasar. Perfumeria i Drogueria
16. Banca Nonell / Modes García. Llenceria

 

18. Crédit Lyonnais
20. Banca Mas Sardà / Llibreria Española Antonio López
22. Gran Hotel Oriente / Granja Royal (des de 1925)

 

24. Caserna de la Guàrdia Civil
26. Trink Halle. Bar / La Castellana. Xarcuteria / Loteria Maria Illa (Administració núm. 35. Fins el 1936) / Navarro. Joieria. Rellotgeria

 

28. Crédit Lyonnais

 

30. Sociedad de Atracción de Forasteros
32. Perfumeria Baltasar / Restaurant Sport

 

34. Excelsior. Cabaret
36-38. Refectorium. Restaurant (fins el 1925) / Grand Gérard. Sastreria i Moda /
El Gato Negro. Cafè. / Cine Príncipe Alfonso

«  «  «

Plaça del Teatre

*1928.- Obres d'instal.lació dels urinaris publics de sota el monument a Pitarra.

Vorera Ciutat Vella (senars)

1. Cosmos Bar
3. Banco de la Unión
5. Falcón. Restaurant-Fonda
7. Falcón. Restaurant-Fonda

Vorera Barri Xino (parells)

2. Au Lion D'Or. Restaurant
4. Teatre Principal.
6. Laboratori Medusa

«  «  «

Rambla de Santa Mònica

Vorera Ciutat Vella (senars)

1. Ambos Mundos. Bar
3. Navigazione Generale Italiana. Transports Marítims

 

5.
7. Unión Comercial Española. Màquines d'escriure
9. Loteria. (Administració núm,. 9) /  Bar La Guinda / Estanc.
11.
13. José Otín. Agent de Duanes.
15. La Constructora Militar. Uniformes dels exércits
17. La Constructora Militar. Uniformes dels exércits
19
21. Restaurant Casa Juan

 

23. Restaurant Casa Juan
25. Marqués y Serras. Agent de Canvi i Borsa / Centre de Dependents del Comerç i la Indústria
27.
29. Andalucía en Cataluña. Cafè-Restaurant / Roisin. Postals

 

Postals Roisin

 

29 bis.
31. Condeminas. Agent de transports marítims
33. Bar Cava Universal.


Vorera Barri Xino (parells)

2. Radio Saturno
4.
6. Gran Café Catalán. Cabaret-Dancing
8. Banco de España.
10
12. Baltasar Garriga Escarpanter. Pneumàtics
14. British Bar / La Librería Universal
16. The Criterion. Bar.
18.
20
22. Església parroquial de Sant Josep i Santa Mònica

«  «  «