En ple barri de Sant Antoni van existir uns banys turcs que ocupaven tot un edifici sencer en una de les cantonades de la cruïlla entre els carrers Calàbria i Sepúlveda davant del Col·legi Maria Auxiliadora. Les primeres notícies de l'existència d'aquest establiment daten dels anys 1930's i el configuren com un autèntic centre de tractament d'una gran diversitat de malalties i amb unes instal·lacions força completes on no hi faltaven el gimnàs i la piscina.
*1935.- Anunci en català publicat a La Veu de Catalunya al març d'aquell any.
*1936.- Anunci publicat a La Vanguardia amb les malalties i dolències que es podien tractar als Banys Turcs del carrer Calàbria 79
Un cas d'èxit contra l'obesitat
Els serveis oferien banys turcs individuals per a les senyores i tractaments específics contra l'obesitat amb una publicitat pedagògica que incorporava informació sobre com prendre un bany i quines eren les propietats sanadores de l'aigua calenta. També s'ofertaven banys convencionals amb departaments dotats de banyeres. Un altre segment de la clientela d'aquests banys eren els veins del barri que no tenien dutxa a casa i que hi anaven un o dos cops per setmana a tenir cura de la seva higiene personal.
Alguns veins del barri de Sant Antoni recorden que durant els anys 1950's era força habitual veure als matins al futbolista hongarès Laszlo Kubala que visitava aquests banys, se suposa que per recuperar-se dels estralls de les farres de la nit anterior. També recorden el núvol espès que durant els mesos d'hivern es generava sobre la vorera del carrer Calàbria a causa del vapor que emergia d'una sortida que hi havia arran del terra.
El pas del temps i de la història va anar fent evolucionar aquell negoci que va acabar esdevenint un lloc de trobada idòni per als contactes homosexuals en una època on al col.lectiu gai, perseguit i marginat socialment, no li resultava gens facil disposar de llocs d'esbarjo. S'hi podia llogar habitacions durant tot un dia sencer i tot plegat destil·lava un aire decadent on no hi faltaven els habituals badocs que pràcticament hi feien vida. La instal·lacions van romandre actives durant tot el període franquista i posteriorment va continuar obertes fins als inicis dels anys 1980's.