La celebració a Barcelona del Congrés Eucarístic el 1952 i sobretot la promulgació del Decret-Llei de 3 de març de 1956 que abolia i prohibia la prostitució i comportava el tancament dels bordells, van suposar un canvi radical en les pràctiques de captació de clients i en l'exercici del conegut com l'ofici més vell del món. Una de les primeres conseqüències va ser un creixent desplaçament cap a la part alta de la ciutat del negoci de la prostitució.
Els tipics bars de cambreres, coneguts com a barres americanes, que amb l'arribada de la VI Flota ja havien començat a proliferar a Ciutat Vella i al Barri Xino, van convertir-se aviat en la tipologia bàsica de lloc de contacte en aquest reenfocament de la prostitució com a resultat de la nova legalitat. Tot i que s'estendrien per gairebé tota la ciutat, la zona delimitada pel final del carrer Urgell en direcció a Sants-Les Corts va esdevenir un territori que amb el temps assoliria l'apelatiu de Barri Xino Perfumat. Els bars de cambreres s'hi amuntegaven, presentats generalment amb la denominació de clubs. I mentre a la llum del sol passaven gairebé inadvertits per la seva opacitat que impedia veure'n l'interior, cap a mitja tarda començaven a posar-se en marxa per adquirir els seus moments més àlgids als voltants de la mitjanit en endavant.
*1963.- Delimitació en blau del Barri Xino Perfumat amb les zones de més gran presència de barres americanes marcades amb òvals grocs. (Font: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya / Barcelofília)
La fòrmula era força senzilla. El propietari del local contractava un encarregat, generalment una dona d'una certa edat amb experiencia en l'ofici i en el ram, que gestionava un grup de noies joves d'entre 21 (majoria d'edat de l'època) i 25 anys, a les quals asseguraven uns bons ingressos per atendre els clients. A partir dels anys 1960's, les pàgines de publiciats dels diaris van començar a poblar-se d'anuncis reclamant els serveis de cambreres amb bona presència a les que s'assegurava un bon nivell d'ingressos. Les noies tenien com a objectiu bàsic aconseguir que el client consumís el màxim possible i de pas les convidessin també a elles. Com ja s'esdevenia en d'altres temps, les estratagemes per evitar que les noies ingeríssin més alcohol del compte estaven perfectament planificades i controlades. Elles es deixaven fer i tenien un percentatge sobre la despesa que havia fet el client i si a més a més volien treure'n més partit podien compartir intimitat amb ell en certes estances o reservats instal·lats dins el mateix local o desplaçar-se a algun pis pròxim on s'hi arribava a través dels contactes pertinents.
El carrer Rosselló, entre Comte d'Urgell i Viladomat davant de l'Escola Industrial, congregava el primer nucli important de locals amb barra americana. A la mateixa cantonada amb Comte Borrell hi havien, a tocar l'un de l'altre, el Saint Germain des Lis amb un suggerent neó de color rosa amb la silueta de la Torre Eiffel i el Bar Astur i en la mateixa finca el Club Piratas. Una mica més en direcció a Viladomat es trobava el bar Mi Cafetal posteriorment esdevingut Mirlan's, que tingué una vida més efímera. Al carrer Calàbria 228 tocant a Roselló hi havia la cafeteria Aries i tot seguit al 230 el Kontiki.
*1960's.- Un recull d'anuncis ofertant feina a cambreres de barra americana. (Font: Hemeroteca La Vanguardia)
Un altre nucli important quedava situat al començament de l'avinguda de Sarrià després de la benzinera, entre Londres i Infanta Carlota (actual Josep Tarradellas), amb especial activitat al carrer Buenos Aires entre Urgell i Borrell. En aquesta zona entre d'altres hi havien el bar Borrell (Comte Borrell 294), una bona pila a l'Avinguda de Sarrià: Gessamí (núm. 8) Les Amis (núm. 13) o Las Vegas (núm. 39) i a Buenos Aires: Yuma (núm. 11)
Finalment en altres zona més allunyades d'aquest nucli principal destacaven la de l'inici del carrer de Londres amb els clubs Sinuhé (núm. 20), Nicosia i Pequeño Rancho (núm. 23) i D'Aivis (núm. 39) i la de l'embocament del carrer Entença amb Infanta Carlota on, malgrat la presència a tocar de la Parròquia de Maria Mitjancera de Totes les Gràcies, s'hi podien trobar entre d'altres el club Yoncano (Entença núm. 189), així com Las Infantas i el Rancho Grande (Infanta Carlota 56 i 58 respectivament).
Aquesta modalitat de prostitució a la barra, tan estesa entre els anys 1960's i 80's, s'aniria apagant progressivament amb el canvi de segle a mesura que es globalitzava la immigració i es consolidava cada cop més la prostitució als pisos. Les barres americanes van anar desapareguent de la zona, tot i que avui (2015) encara en queden algunes d'actives.
Aquesta modalitat de prostitució a la barra, tan estesa entre els anys 1960's i 80's, s'aniria apagant progressivament amb el canvi de segle a mesura que es globalitzava la immigració i es consolidava cada cop més la prostitució als pisos. Les barres americanes van anar desapareguent de la zona, tot i que avui (2015) encara en queden algunes d'actives.