Article elaborat amb la col·laboració de MARIA JOSÉ GONZÁLEZ, RAMON VILALTA, FRANCISCO ARAUZ i EMILIO GÓMEZ FERNÁNDEZ
El 23 de setembre de 1879, el Café Inglés va obrir portes als baixos de l'edifici de la cantonada del carrer Ferran amb el Pas de l'Ensenyança, on antigament hi hagué un convent de les monges de la Companyia de Maria, que havien arribat de França a mitjans del segle XVII [1]. El convent conegut com de l'Ensenyança havia estat enderrocat per permetre el perllongament del carrer Ferran.
*1879.- El Diari Català informava en la seva edició del 25 de setembre d'aquell any de l'obertura del Café Inglés i es desfeia en elogis sobre el seu interior.
El local va impressionar pel luxe del seu interior com ho confirmen les cròniques de l'època. El nom provenia del Café Anglais parisenc que hi havia al Boulevard dels Italians prop de l'Òpera. En realitat el Café Inglés barceloní va estar sempre molt vinculat al món dels músics. Ells eren els que més el freqüentaven i els que hi organitzaven les seves penyes i tertúlies. Hi destacaven les presències de Lluís Millet (1867-1941), Francesc Alió (1862-1908) i del mestre Josep Rodoreda, director de la Banda Municipal, que era veí del passatge del Crèdit situat molt a la vora [2].
També n'eren habituals joves músics emergents com Joaquim Malats, Enric Granados, Amadeu Vives, Enric Morera i el valencià Francesc d'Assís Tárrega.
El pianista Dordal ja amenitzava les nits interpretant peces als poc mesos d'obrir-se l'establiment. Al 1886 s'hi van inaugurar les vetllades musicals a càrrec dels mestres Badia, Pàmies i l'esmentat Millet. Aviat va incorporar servei de restaurant a la seva oferta [3].
*1882.- Introducció de la carta al Café Inglés. (Font: Hemeroteca La Vanguardia)
També n'eren habituals joves músics emergents com Joaquim Malats, Enric Granados, Amadeu Vives, Enric Morera i el valencià Francesc d'Assís Tárrega.
El pianista Dordal ja amenitzava les nits interpretant peces als poc mesos d'obrir-se l'establiment. Al 1886 s'hi van inaugurar les vetllades musicals a càrrec dels mestres Badia, Pàmies i l'esmentat Millet. Aviat va incorporar servei de restaurant a la seva oferta [3].
A l'any 1895 va encarar la seva darrera etapa després de ser sotmès a una profunda reforma. S'ha especulat que fou a les taules de l'entresòl del Cafè Inglés on va sorgir l'idea de fundar l'Orfeó Català, altres fonts però, sostenen que va ser al Cafè Pelayo.
La pista del Café Inglés es perd definitivament cap al 1902.
[1].- Balaguer, Víctor. Las calles de Barcelona. 1866
[2].- Caballé i Clos, Tomàs. Los viejos cafés de Barcelona
[3].- López Pérez, Fàtima. Ornamentació vegetal i arquitectures de l'oci a la Barcelona del 1900. Tesi Doctoral UB. 2012