Hongria es va presentar a l'Exposició Internacional de 1929 a Montjuïc amb un pavelló que no responia als cànons de l'arquitectura tradicional del seu país. Era inspirat en les construccions de les civilitzacions precolombines i s'inscrivia dins de l'arquitectura expressionista. Els seus autors Dénes György i de Nikolaus Menyhért van projectar un edifici amb una superfície de 3.000 metres quadrats, format per diversos cossos rectangulars, entre els que sobresortia per alçada el volum d'una torre prismàtica.