Josep Artís, pare del periodista i cronista barceloní Sempronio, assenyala l'any 1879 com la primera referència a l'existència del Teatre Jardín Asiático als números 31 a 35 del carrer Roser del barri del Poble-Sec. El local, molt modest, en una zona escassament urbanitzada, era regentat per la família Carabén, els mateixos que anys després varen regentar el popular Cafè del Teatre Español al Paral·lel.
L'Asiàtic era en realitat un bar cafè, on esporàdicament es presentaven espectacles lírics i dramàtics, alguns d'ells en català, així com funcions a benefici de joves que sortien cap a ultramar a fer de soldats. Tampoc hi faltaven entre els asidus alguns intel·lectuals i artistes com Simón Gómez, un conegut pintor de l'època.
*1880's.- Primers anuncis a premsa del Jardín Asiático (Font: Hemeroteca La Vanguardia)
La temporada 1889-1890 va actuar a l'Asiàtic la companyia del famós actor català Enric Borràs. Compten també que la gran actriu Margarida Xirgú hi va donar les seves primeres passes. L'any 1892 la sala apareixia a les cartelleres com a Teatro Lope de Vega, nom que va mantenir durant un interval que abasta fins l'any 1909. L'estiu de 1895 el local va acollir una vetllada necrològica en homenatge al gran Frederic Soler Pitarra, que havia mort recentment, amb la posta en escena de l'obra dramàtica Sota Terra
A banda de l'activitat teatral, l'Asiàtic era sovint lloc de trobada d'associacions polítiques i sindicals que hi celebraven els seus mítings.
L'últim dia de l'any 1926 el local va presentar un acte d'homenatge a la figura de Santiago Rusiñol organitzat per la seva penya.
L'Asiàtic va desaparèixer durant els primers anys de la Segona República després d'haver acollit la Casa Regional Valenciana.
*1926.- La Vanguardia del dia 30 de desembre d'aquell any anunciava al Teatre Asiàtic un acte d'homenatge a Santiago Rusiñiol que s'hi celebraria l'endemà.