El 27 de novembre de 1995 Joan Guasch i Martha Carbonell van veure realitzat el seu somni de disposar d'un teatre propi. El van obrir en una nau de carrer Aragó, entre Villarroel i Urgell, que anteriorment havia servit de plató publicitari i el van batejar amb el nom de Teatre de l'Eixample. La festa d'inauguració va comptar amb la presència de molts noms propis arrelats al món de l'escena teatral com Boris Ruiz, Àngels Gonyalons, Miguel Gila o Carme Sansa. Pirondello, un dels habituals del cabaret Barcelona de Noche, va exercir de mestre de cerimònies.
El projecte d'aquest teatre tenia un objectius molt agosarats que incloien la programació de dotze hores diàries d'activitat amb espectacles de teatre per adults i nens, dansa, màgia, musica, cinema i cabaret.
La primera obra que s'hi va representar duia el llarg títol de L'agrupació dramàtica de dones mestresses de casa presenta: El misteri de l'assassinat, dirigida per Tamzin Townsend. El primer film a projectar-s'hi va ser un clàssic: Don Quijote d'Orson Wells.
La primera obra que s'hi va representar duia el llarg títol de L'agrupació dramàtica de dones mestresses de casa presenta: El misteri de l'assassinat, dirigida per Tamzin Townsend. El primer film a projectar-s'hi va ser un clàssic: Don Quijote d'Orson Wells.
Poc a poc el local es va anar consolidant com a teatre infantil dins de les campanyes escolars. Ja entrat el segle XXI, la mort de Joan Guasch va significar un cop molt dur pel projecte del Teatre de l'Eixample, però la seva vídua Martha Carbonell i els tres fills de la parella, Joan, Josué i Ruth es van armar de valor i varen continuar amb èxit la tasca de consolidar la sala després de la mort del pare. Al maig de 2000 i a tall d'homenatge cap al seu fundador, el local va passar a anomenar-se Guasch Teatre.
Des d'alehgores va alternar programació per adults amb espectacles familiars per a nens i a la vegada esdevenia també escola teatral.
El maig de 2015, després de 20 anys d'activitat, la premsa anunciava la noticia que l'empresa havia entrat en concurs de creditors ofegada pels deutes i que la mala i fosca gestió dels últims anys conduïa inexorablement el local al seu tancament.
