L'Exposició de 1929 a Barcelona va suposar un esdeveniment cabdal per la projecció de la ciutat, que va rebre una gran quantitats de visitants i forasters. Tots ells van poder gaudir amb els espectacles d'aigua i llum de les fonts de Montjuic, els últims avenços de la ciència i la tècnics i el considerable desplegament de les arts i del comerç que es va produir a la muntanya de Montjuïc i el seu entorn.
El projecte de celebrar una Exposició Universal a la ciutat havia començat a forjar-se el 1923 i va trigar mitja dècada en tenir enllestides totes les instal·lacions per captar l'admiració del món.
Algú amb bon ull comercial va instal·lar un conjunt de naus al triangle format pels carrers Lleida, Tamarit i el Paral·lel (Marquès del Duero aleshores) que configuraven un garatge de considerables dimensions que va servir per estacionar tota mena de vehicles i automòbils que per una o altra raó s'acostaven al recinte on es desenvoluparia l'exposició internacional. El gran pàrquing va ser batejat amb el nom de Garage Exposición (com no podia ser d'altra manera). El 1927 va ser adquirit per la Casa Gual que va preveure la projecció d'aquell negoci durant les vigilies i els mesos en que romangué oberta l'exposició. Acceptava cotxes a pupilatge i cobrava només la meitat d'un mes sencer de servei.
*1928.- El Garatge Exposición vist des del Paral.lel amb el tren que circulava per aquesta avinguda en l'època de l'Exposició.
Els nous propietaris van decidir rebatejar el garatge que durant un curt temps va ser conegut com Garage Gual España, tot i que ben aviat, davant la imminent obertura de l'Exposició, recuperaria el seu nom original. També s'hi va instal·lar una benzinera
Els anys 1930's la uniformitat de l'illa amb el seu conjunt de naus intercal·lades amb cobertes a dues aigües, es va veure trencat per la construcció d'un edifici d'habitatges d'estil racionalista al número 5 del carrer Lleida,
Acabada la Guerra Civil una part del recinte del garatge va passar a mans de l'empresa Codisa (Comercio y Distribucion SA) vinculada a Cepsa, que va reformar la benzinera que hi havia al xamfrà del carrer Lleida i el Paral.lel. D'altra banda, des de 1948 al número 173 Paral·lel /Tamarit s'hi anunciava l'empresa Comercio del Automóvil, dedicada a la venda de vehicles de segona mà.
*1963.- L'edifici racionalista del carrer Lleida 5 trencava l'antiga uniformitat de l'illa formada per un conjunt de naus. A l'extrem superior esquerra veiem el Parc de Bombers del carrer Lleida i a l'inferior de la dreta la terrassa del desaparegut Cinema Avenida. (Foto: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya/SACE)
*1964.- Una altra vista aèria del triangle Lleida/Tamarit/Paral.lel. (Foto: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya/SACE)
A partir de la segona meitat dels anys 1970's l'espai dedicat a l'automòbil en aquesta illa triangular va anar perdent superfície a mesura que s'enlairaven nous edificis, que en menys de dues dècades van arribar a completar tot el recinte. La benzinera, avui existent al número 1 del carrer Lleida, va ser convenenient modernitzada i ha quedat com a únic record del passat d'una illa que en el seu origen va estar dedicada completament a l'automòbil.
Acabada la Guerra Civil una part del recinte del garatge va passar a mans de l'empresa Codisa (Comercio y Distribucion SA) vinculada a Cepsa, que va reformar la benzinera que hi havia al xamfrà del carrer Lleida i el Paral.lel. D'altra banda, des de 1948 al número 173 Paral·lel /Tamarit s'hi anunciava l'empresa Comercio del Automóvil, dedicada a la venda de vehicles de segona mà.
A partir de la segona meitat dels anys 1970's l'espai dedicat a l'automòbil en aquesta illa triangular va anar perdent superfície a mesura que s'enlairaven nous edificis, que en menys de dues dècades van arribar a completar tot el recinte. La benzinera, avui existent al número 1 del carrer Lleida, va ser convenenient modernitzada i ha quedat com a únic record del passat d'una illa que en el seu origen va estar dedicada completament a l'automòbil.