Agraïments a EMILIO GÓMEZ FERNÁNDEZ
El maig de 1879 va tancar el Cafè Cuyàs, un dels més emblemàtics de la part baixa de la Rambla. Era situat als números 36-38 de la Rambla del Centre, en aquell tram estès entre el Teatre Principal i el carrer Nou on, un al costat de l'altre, es concentraven els cafès i restaurants de més anomenada. Poc abans del començament de l'estiu de 1880, després de passat un any amb el local tancat i barrat, els vianants van poder comprovar com hi tornava a haver activitat i tot semblava apuntar cap a la reobertura. I efectivament, el 10 de setembre el cafè tornava a obrir portes però ja no era el Cuyàs. El Gran Cafè Colon aspirava a ser-ne un digne successor gràcies a l'afany de Josep Vilaseca, propietari del Cafè del Siglo XIX del carrer Nou de la Rambla, que va dedicar una considerable inversió en aquell local. Vilaseca va encarregar a l'arquitecte Josep Oriol Mestres les obres de reforma de l'establiment i al pintor Eduard Llorenç la decoració de l'interior.
El maig de 1879 va tancar el Cafè Cuyàs, un dels més emblemàtics de la part baixa de la Rambla. Era situat als números 36-38 de la Rambla del Centre, en aquell tram estès entre el Teatre Principal i el carrer Nou on, un al costat de l'altre, es concentraven els cafès i restaurants de més anomenada. Poc abans del començament de l'estiu de 1880, després de passat un any amb el local tancat i barrat, els vianants van poder comprovar com hi tornava a haver activitat i tot semblava apuntar cap a la reobertura. I efectivament, el 10 de setembre el cafè tornava a obrir portes però ja no era el Cuyàs. El Gran Cafè Colon aspirava a ser-ne un digne successor gràcies a l'afany de Josep Vilaseca, propietari del Cafè del Siglo XIX del carrer Nou de la Rambla, que va dedicar una considerable inversió en aquell local. Vilaseca va encarregar a l'arquitecte Josep Oriol Mestres les obres de reforma de l'establiment i al pintor Eduard Llorenç la decoració de l'interior.
L'acte oficial de la inauguració va tenir un gran ressó ciutadà i va comptar amb la presència del general Alarcón, que representava el capità general, a banda de diversos cònsols de països europeus. Una estampeta dissenyada per Apel·les Mestres amb la imatge del conqueridor de les Amèriques va ser repartida com a recordatori d'aquell acte, que va ser especialment afalagat per la qualitat del cafè que s'hi va servir precedit d'un banquet ofert pel Restaurant Martín.
La porta d'accés al local era presidida per un gran globus a manera de mapamundi i de gran potència llumínica. Ja a l'interior hi havia una gran figura de Cristòfol Colom i uns bustos d'Hernan Cortés i Juan Díaz de Solís, tot plegat obra d'Apel·les Mestres. També hi havien dues figures que representaven sengles indis a tamany natural cadascun d'ells amb un fanals a la mà. La resta del local es caracteritzava per la seva opulència artística amb gran presència d'estàtues i escultures, sostres artesonats gòtics, grans miralls a les parets amb els escuts dels països més importants i una gran rellotge. El local disponia també d'un pati-jardí exterior, parcialment cobert per un tendal amb un aquari i una cascada. A l'interior hi destacaven dues estances anomenades Sala de les Dames i Sala dels Miralls que en nombre de 36 l'adornaven. No hi faltava tampoc un espai amb taules per jugar a billar que s'instal·laren a l'entresòl.
*1880.- Crònica de la inauguració del Gran Cafè Colon de la Rambla publicada al Diari Català el dia 11 de setembre.
El Gran Cafè Colon es convertí aviat en el més car de la ciutat, però també el que oferia els productes de millor qualitat, Vilaseca però, aviat veuria que era millor no destacar pels preus elevats sino posar l'èmfasi en la qualitat dels productes i el bon servei. Els clients podien disposar de tots els diaris i revistes culturals de l'època. Un altre fet destacat d'aquest local fou que va ser el primer d'Espanya en disposar d'enllumenat elèctric que va a començar a funcionar el 8 de juny de 1882 a càrrec de la Sociedad Española de Electricidad, L'apartat musical va a anar a càrrec inicialment del pianista Ricard Parera i posteriorment del compositor Isaac Albèniz que el 13 de novembre de 1884 hi va fer el primer concert.
El Gran Cafè Colon es convertí aviat en el més car de la ciutat, però també el que oferia els productes de millor qualitat, Vilaseca però, aviat veuria que era millor no destacar pels preus elevats sino posar l'èmfasi en la qualitat dels productes i el bon servei. Els clients podien disposar de tots els diaris i revistes culturals de l'època. Un altre fet destacat d'aquest local fou que va ser el primer d'Espanya en disposar d'enllumenat elèctric que va a començar a funcionar el 8 de juny de 1882 a càrrec de la Sociedad Española de Electricidad, L'apartat musical va a anar a càrrec inicialment del pianista Ricard Parera i posteriorment del compositor Isaac Albèniz que el 13 de novembre de 1884 hi va fer el primer concert.
La celebració de l'Exposició Universal de 1888 va suposar un altre bon moment de glòria per al Gran Cafè Colon. El dia 1 de juny s'hi va organitzar un gran banquet per a celebrar la inauguració del monument a Colom. Tanmateix acabat el certamen internacional la ciutat va viure un progressiu desplaçament del centre neuràlgic dels cafès i les zones d'esbarjo des de la Rambla cap a a la Plaça Catalunya i l'Eixample, la qual cosa va fer perdre pistonada al Gran Cafè Colon. Vilaseca, que ja havia obert a la cantonada de la Ronda Universitat amb passeig de Gràcia La Pajarera amb el mateix nom del seu altre cafè del número 1 del carrer Nou (Cafè del Siglo XIX), va optar per portar també el Colon a la vorera de muntanya de l'emergent plaça Catalunya. El nou Cafè-Restaurant Colon va ser inaugurat el 26 de maig de 1897 mentre l'originari Gran Cafè Colon de la Rambla tancava portes.