*1965.- El primer anunci de Runner publicat a la premsa al desembre d'aquell any. (Font: Hemeroteca La Vanguardia)
En els últims dies de l'any 1965 va obrir portes al número 1 del carrer Tuset un local anomenat Runner. Oferia musica en viu i ben aviat s'incorporaria a la fòrmula Boîte-Discotheque que ja començava a expandir-se com una taca d'oli per la ciutat. Però el carrer Tuset d'aquella època no era un carrer qualsevol. Començava a esdevenir el rovell de l'ou de l'oci de la progressia burgesa que Joan de Sagarra va batejar com la gauche divine, àvida de trencar motllos i d'alliberar-se de la cotilla sociocultural amb la que la dictadura tenia atrapada a la ciutadania.
El Runner, situat al costat mateix d'una moderna perruqueria que l'estilista català Pasqual Iranzo havia obert, va formar part també d'aquella ruta de locals freqüentats per una joventut que mirava cap a Europa i que tenia al carrer Tuset el seu centre neuràlgic d'operacions.
El local, que era soterrat i no gaire gran va participar també a la famosíssima revetlla de Sant Pere que va organitzar-se a Tuset Street a l'any 1968.
Aquella efervescència però, no podia ser eterna i l'inici de la decadència de Tuset va coincidir amb el canvi de dècada i va suposar també el final del Runner. El local fou reformat i es va convertir en la discoteca La Lechuza.
