Agraïments a MARIA JOSÉ GONZÁLEZ
Joaquim Partagàs i Jaquet (1848-1931) va ser un dels pioners de la màgia a la ciutat. Després de fer d'aprenent d'adroguer a Ciutat Vella, va marxar a l'Argentina amb només vint anys acompanyat del seu germà i allà va introduir-se en l'apassionant món de la màgia. Se'l coneixia com El Taumaturgo Catalán i va actuar també a l'Uruguai i al Brasil.
El 1878 torna a establir-se a Barcelona on comença a actuar a diferents locals, entre ells al Teatre Romea (1879), sorprenent al públic amb el seus números de prestidigitació i il·lusionisme. El 1881 va obrir la famosa botiga El Rey de la Mágia al carrer Princesa. Després de viatjar a Paris diverses vegades, a finals de 1894 decideix obrir el seu propi local. Era un petit teatre amb un aforament per uns 50 espectadors situat al número 30 de la Rambla del Centre. El va batejar com a Salón Mágico amb l'idea de reproduir l'esquema que havia conegut a Paris amb el Teatre de Robert Houdin, Partagàs hi va oferir diàriament durant prop de sis anys espectacles de màgia que abastaven, jocs d'endevinar cartes, il·lusionisme, ombres xineses, hipnosi, jocs de mans i fins i tot metempsicosi (reencarnació) [1].
*1895.- Notícia de l'obertura del Salón Mágico publicada a Barcelona Cómica al juny d'aquell any.
Entre els seus espectacles hi destacava un consistent a tancar un espectador dins un armari que quedava transformat en un esquelet que ballava. Era capaç de reproduir qualsevol melodia fregant la part superior d'unes copes de vidre i era un veritable expert en espectacles d'escapisme i teatre negre. Així mateix, a partir de 1897 va instal·lar al seu Salón Mágico una pantalla on s'hi començaren a oferir projeccions de llanterna màgica.
Entre els seus espectacles hi destacava un consistent a tancar un espectador dins un armari que quedava transformat en un esquelet que ballava. Era capaç de reproduir qualsevol melodia fregant la part superior d'unes copes de vidre i era un veritable expert en espectacles d'escapisme i teatre negre. Així mateix, a partir de 1897 va instal·lar al seu Salón Mágico una pantalla on s'hi començaren a oferir projeccions de llanterna màgica.
Partagàs executant el número del crani animat, una demostració de màgia espiritista.
El Salón Mágico va servir també per exhibir-hi alguns éssers humans de característiques físiques extraordinàries com el gegant aragonès Arrudi que es va poder veure al 1900.
*1900.- Article sobre el gegant Arrudi publicat al núm 947 de La Ilustración Artística del febrer d'aquell any.
L'any 1900 Partagàs va decidir tancar el teatre i dedicar-se exclussivament a la seva botiga de màgia. Havia instruit a molts joves interessats en els trucs de màgia, que ben aviat s'establien pels seu compte atès l'èxit que començaven a tenir els espectacles de màgia als inicis del segle XX.
L'any 1900 Partagàs va decidir tancar el teatre i dedicar-se exclussivament a la seva botiga de màgia. Havia instruit a molts joves interessats en els trucs de màgia, que ben aviat s'establien pels seu compte atès l'èxit que començaven a tenir els espectacles de màgia als inicis del segle XX.
*1900.- El Prestidijitador Optimus o Mágia Espectral va ser lúnic llibre que va publicar Partagàs.
[1].- Tierz, Carme i Minuesa, Xavier.- Barcelona, ciutat de teatres. Viena Edicions i Ajuntament de Barcelona. 2013.
Informació recomanada:
Artigas i Candela, Jordi: Joaquim Partagás: de l'agonia de la llanterna al naixement del cinematògraf. Cliqueu aquí per accedir-hi
Informació recomanada:
Artigas i Candela, Jordi: Joaquim Partagás: de l'agonia de la llanterna al naixement del cinematògraf. Cliqueu aquí per accedir-hi