Agraïments a FRANCISCO ARAUZ
Considerada com una associació clau en la història del moviment penyista vinculat al FC Barcelona, la Penya Solera va néixer el 1944 en un entorn força difícil. Les penyes blaugranes d'abans de la guerra havien desaparegut i un petit grup de barcelonistes, entre els que hi figuraven Josep Samitier, Evarist Murtra i Jaume Ramon, es reunien al bar Solera de la Rambla, molt aprop de la font de Canaletes. Ells van ser els que decidiren posar en marxa la Penya Solera.
Les primeres activitats de la nova penya es varen concentrar en l'organització de viatges per seguir l'equip als desplaçaments. Amb el pas dels anys s'hi van anar afegint coneguts jugadors del club com Mariano Martín, César Rodriguez, Antoni Ramallets o Gustau Biosca, fins que més tard s'hi va incorporar un home que acabaria sent clau en la història de la penya. Ens referim a Nicolau Casaus que en seria el president durant diverses etapes.
Els locals socials de la penya varen anar canviant d'emplaçament amb el pas dels anys: Durant els primers temps va instal·lar-se a la mateixa seu social del FC Barcelona al xalet del passatge Méndez Vigo. Posteriorment passaren a Trafalgar 4, prop de la plaça Urquinaona, després al 1954 es traslladaren a Pelai 40 i finalment al juliol de 1976 al carrer Avenir entre Amigó i Santaló.
La Penya Solera fou la promotora i catalitzadora d'altres penyes barcelonistes d'arreu de Catalunya i moltes d'elles van adoptar el nom de Solera davant del de la localitat on eren radicades. El 1952 el seu nom oficial va passar a ser Penya Barcelonista Solera. La seva activitat es va anar intensificant amb l'organització de nombrosos actes socials i esportius, per la qual cosa va acabar esdevenint com una mena de poder fàctic dintre el club.
*1960's.- Nicolau Casaus (dreta) presidint un acte de la Penya Solera.
El 1954 la Solera va viure uns moments dificils quan es va dictar l'ordre d'expulsió del país de Nicolau Casaus, al que s'acusava d'haver enretirat la foto del general Franco de la seu social. Finalment el tema es va mig resoldre, si bé Casaus va tenir que abandonar la presidència de la penya.
A començaments dels anys 1990's, amb la gran projecció assolida pel moviment penyista a tota Catalunya i la consolidació de la presidència de Josep Lluís Núñez al front del club, la Penya Solera va iniciar una etapa de decadència que acabaria amb la seva disolució