Agraïments a MARIA JOSÉ GONZÁLEZ
Als inicis dels anys 1970's la plaça Reial conservava encara algunes de les seves activitats tradicionals (mercat dominical de col·leccionistes de segells i monedes, algun campionat de bevedors de cervesa a l'estiu). Però aquell històric espai porxat i plantat d'altes palmeres havia esdevingut centre neuràlgic d'una certa ruta underground (fins i tot anunciada a les guies de turisme), era visita obligada dels forasters ociosos i sobretot territori de treball del tràfic de drogues que havia assentat en aquell entorn la feina dels seus camells.
Els problemes de delinqüència eren evidents i s'accentuarien encara més després de la mort de Franco. D'una banda per una sensació de possible major impunitat que albiraven els propis delinqüents i de l'altra per un cert posicionament pervers dels sectors policials més immobilistes, que es plasmava en facilitar i fomentar que el ciutadà s'adonés del perill que suposaria el nou canvi d'ordre cap a democràcia, que el privaria de la protecció que li havia ofert l'estat franquista. Ja els estava bé que passessin coses i com més greus millor.
Els problemes de delinqüència eren evidents i s'accentuarien encara més després de la mort de Franco. D'una banda per una sensació de possible major impunitat que albiraven els propis delinqüents i de l'altra per un cert posicionament pervers dels sectors policials més immobilistes, que es plasmava en facilitar i fomentar que el ciutadà s'adonés del perill que suposaria el nou canvi d'ordre cap a democràcia, que el privaria de la protecció que li havia ofert l'estat franquista. Ja els estava bé que passessin coses i com més greus millor.
En aquest context, s'havia establert a la plaça un nou inquil·lí. El Cafè Minotauro era situat a l'extrem esquerra segons s'accedia a la plaça des de la Rambla pel curt carrer Colom. El local tenia un disseny força original i desenfadat amb espais amplis, coixins i entarimats que trencaven les convencions i permetien posar-s'hi còmode. Un ritual que sintonitzava perfectament amb un tipus de client del sector més alternatiu de l'època, entre els que no hi mancava el segment dels fills de casa bona que havien renunciat explícitament al modus vivendi tradicional de les seves famílies burgeses.
L'atmosfera alternativa que s'hi respirava va portar als propietaris del local a organitzar viatges amb autocar a les destinacions europees més vinculades al moviment underground. Amsterdam, Londres i París n'eren les preferides, mentre que altres habituals del local, amb més possibilitats, preparaven allà mateix el seu viatge a l'India. També s'organitzaven activitats al propi local.
L'atmosfera alternativa que s'hi respirava va portar als propietaris del local a organitzar viatges amb autocar a les destinacions europees més vinculades al moviment underground. Amsterdam, Londres i París n'eren les preferides, mentre que altres habituals del local, amb més possibilitats, preparaven allà mateix el seu viatge a l'India. També s'organitzaven activitats al propi local.
L'any 1980, Minotauro va intentar establir un teatret de petit format als seus soterranis i va arribar a programar i presentar l'obra La noche de Molly Bloom a través de Teatro Fronterizo amb l'actriu Magüi Mira al petit escenari. La iniciativa però, va topar amb problemes legals i de seguretat i no va acabar reeixint.
*1980.- Cartell de la presentació de l'obra La noche Molly Bloom recollida de l'Ulyses de James Joyce. (Font: Institut del Teatre)
La pista del Minotauro la perdem als anys 1990's. Avui (2016), en una ciutat entregada al turisme, el mateix local l'ocupa un espai anomenat D.O. Plaça Reial. Boutique Hotel Gastronòmic.