*1962.- L'entrada al Cinema Latino entre una munió de cartells. Només un petit i dissimulat rètol situat sota els balcons del primer pis informava del nom del cinema. (Foto: Xavier Miserachs)
Entaforat dintre del gran edifici del Teatre Principal, el Cine Latino va ser inaugurat el Dissabte de Glòria (24 d'abril) de 1943 promogut per Francesc Xicota Cabré, que era el propietari del Maryland de la plaça Urquinaona.
Era una sala de dimensions petites hereva del cabaret dancing Palermo que havia estat ubicat en el mateix espai abans de la guerra amb un amfiteatre sostingut per unes estretes columnes. El local originari havia estat reformat per Jaume Feu i Piqué. En el moment d'esdevenir Cine Latino disposava d'un aforament de poc més de 500 localitats, la majoria d'elles (unes 400) situades a la platea. Al cap d'un any de la seva obertura va canviar d'empresari passant a mans de Angela Virgili, que el va convertir en una sala de reestrena amb programa doble, barrejat amb projeccions de documentals, noticiaris i curtmetratges còmics que s'alternaven amb la programació de varietats a càrrec d'artistes com Magda Cristal, Coralito Vera o Martín Vargas.
*1944.- Porta d'entrada al Cine Latino envoltada totalment de cartells. Hi projectaven Idolos i Crimenes en Londres. (Foto: Josep Maria Sagarra Plana / ANC). A sota l'anunci d'aquest programa a la cartellera de La Vanguardia.
En arribar els anys 1950's el local va assolir per algun temps la categoria de sala d'estrena però aviat retornaria als seus origens com a sala de restrena i ja sense varietats.
Tenia l'entrada al costat de la taquilla oficial on es despatxaven entrades pel futbol i els toros i cada setmana canviaven els cartells pintats a mà que adornaven la façana anunciant les pel·lícules en projecció.
Cap a finals dels anys 1970's Pere Balañá va comprar el local, que va quedar integrat a la seva cadena. No obstant seria clausurat oficialment el 10 de setembre de 1979 data a partir de la qual deixaria de ser Cine Latino i passaria a anomenar-se Principal Palacio 2 amb l'estrena de Tarántula. Aquesta nova etapa va derivar ben aviat cap a una programació basada bàsicament en cinema eròtic classificat "S", fins que el 7 de juny de 1984 va començar a programar cine pornogràfic, després d'haver assolit la categoria de Sala X amb l'obligada reducció reglamentària de l'aforament fins a només 200 butaques. Aquesta ultima etapa va durar fins al tancament del local esdevingut el dia 2 d'octubre de 1988. El Consorci del Liceu havia arrendat la sala per dedicar-la als assajos de les seves obres.