A partir de la dècada dels 1950, la presencia massiva de rètols publicitaris lluminosos als terrats de la Plaça Catalunya era un fenòmen que gaudia del beneplàcit de les autoritats municipals a les que els agradava aquell espectacle de colors i de llums fent pampallugues que iluminàven la nit del centre de la ciutat. Contrastava amb la dècada anterior presidida per la misèria del final la guerra. Tot i que aquesta misèria seguia instal·lada en molts indrets de la ciutat, la llum d'aquests anuncis semblava voler dissimular aquelles mancances i van passar a formar part del paissatge urbà.
Arribada la dècada dels 1960's el desarrollisme va consolidar encara més aquell fenòmen llumínico-publicitari. Fou en aquesta tesitura que a finals de 1967 es van iniciar les obres per instal·lar un novedós dispositiu publicitari sobre el terrat de la casa Agustí Manaut, a la qual només uns anys abans li havien amputat dues cupuletes cobertes de pissarra per deixar més espai als anuncis. Durant vuit mesos s'hi van fer proves i el encuriosits ciutadans van poder concloure que es tractava d'una gran pantalla formada per nombrosos punts de llum que era capaç de reproduir imatges en moviment i oferir una variada gamma d'anuncis.
*1968.- La pantalla Epok a la dreta de la imatge poc abans de la seva inauguració. (Foto: Fons Francisco Arauz)
L'aparell era promogut per l'empresa nordamericana Douglas Leigh i consistia en un panell format per 5.160 bombetes de 25 wats. La de la Plaça Catalunya va ser la primera d'aquestes pantalles instal·lada a Europa i la cinquena del món després de les de Chicago, Nova York, Mèxic DF i Tòquio. Per a la gestió dels anuncis es va crear una societat específica anomenada Movieleigh que era formada per Movierecord i Douglas Leigh Inc. El sistema es basava en pel·licules de 15 mm. que es projectaven des d'una petita sala de control, que a través d'un complex sistema de cèlules fotoelèctriques i amplificadors permetia veure la projecció ampliada a la pantalla. Cinquanta operaris es van encarregar de la instal·lacio de la pantala Epok, que amb l'estructura que la subjectava arribava a les nou tones de pes.
La pantalla alternava la projecció d'animacions amb la de missatges publicitaris i va estar present a la plaça fins a mitjans de la dècada dels 1970's. Posteriorment la seva estructura es va aprofitar per instal·lar-hi altres anuncis fixos.
*1968.- Visió nocturna de la pantalla Epok, a l'esquerra de la imatge (Foto: Hemeroteca La Vanguardia).
La pantalla alternava la projecció d'animacions amb la de missatges publicitaris i va estar present a la plaça fins a mitjans de la dècada dels 1970's. Posteriorment la seva estructura es va aprofitar per instal·lar-hi altres anuncis fixos.
*1972.- Vista de la pantalla Epok des del darrere (Foto: Fons SACE)