Agraïments a MARIA JOSÉ GONZÁLEZ.
Inaugurat la nit del dia 28 de maig de 1930 amb el nom de Chile Cinema i un programa doble que incloia els films La bodega amb Conchita Piquer i direcció de Benito Perojo i la comèdia Entre optimistas, el Cine Chile tenia un aforament d'entre 1200 i 1600 espectadors.
*1929.- A l'agost d'aquell any la premsa ja donava notícia de la construcció del Chile Cinema. (Font: Hemeroteca de La Vanguardia)
El seu primer propietari va ser Josep Casajuana Ochoa [1]. La sala gaudia d'un entorn agradable com a resultat de la reforma i enjardinament encara recents del passeig de Sant Joan. Durant la Segona República programava sessions dobles i era un dels cinemes de referència d'aquella zona a cavall entre els barris de la Dreta de l'Eixample i la Sagrada Família.
*1935.- Interior del Chile Cinema durant una de les sessions reservades als alumnes de les Escoles Municipals amb motiu de la celebració de l'aniversari de la proclamació de la República. (Foto: Pérez de Rozas / Arxiu Municipal de Barcelona)
Acabada la Guerra Civil amb l'adveniment del règim franquista la sala passa a anomenar-se Cine Chile i esdevé una de tantes que organitzaven sessions gratuïtes per als afiliats a les organitzacions falangistes. El Passeig de Sant Joan en aquell tram per sobre de la Diagonal també canviaria el seu nom pel de General Mola.
*1939.- Només unes setmanes després de l'entrada dels nacionals a Barcelona, les organitzacions falangistes ja feien servir la pantalla del Cine Chile per projectar-hi films de propaganda. (Font: Hemeroteca de La Vanguardia)
Durant els seus quaranta anys d'existència la sala va oferir sempre programes dobles. Al novembre de 1954 la sala va incorporar la pantalla Miracle Mirror que permetia projectar pel·lícules en Cinemascope. La superproducció La Túnica Sagrada va inaugurar aquesta etapa.
*1954.- La cartellera d'espectacles de La Vanguardia insertava aquest anunci de l'entrada del Cinemascope a la sala del Cine Chile.
Amb motiu de les riuades del Vallès de la tardor de 1962, el Chile va formar part d'una cadena de cinemes que van promoure actes i accions solidàries en favor de les víctimes de les inundacions
Va tancar portes el diumenge 12 d'abril de 1970 amb la projecció d'un programa doble integrat per un spaguetti western titulat Fedra West i per la comèdia italiana de Dinio Risi Abrázame y sáciame de besos, amb Ugo Tognazzi i Nino Manfredi.
El seu darrer propietari va ser Luís Cabezas Puzo. Avui (2016) al mateix lloc hi ha un pàrquing que ha conservat el nom de Chile.
[1].- Lahuerta Melero, Roberto. Barcelona tuvo cines de barrio. Editorial Temporae. 2015.
