Article elaborat a partir d'un treball de recerca de vestigis sobre el terreny d'ENRIC H. MARCH, ENRIC COMAS i PARER i MIQUEL BARCELONAUTA.
Agraïments a FRANCISCO ARAUZ, JAUME COSTA, JAUME SUSANY i JAUME MAS
*1929.- Recorregut integral del trenet de l'Exposició sobre un plànol del recinte seguint el traçat de Carles Salmerón. (Font: Col·lecció Privada Francisco Arauz)
L'Exposició Universal de 1929 va presentar al públic moltes atraccions, que majoritàriament eren concentradades al barranc de La Foixarda. Molt aprop d'allà hi passava l'anomenat trenet de l'Exposició, que reproduia en petit format una màquina de vapor que propulsava uns quants vagons. Recorria un circuit de 2.100 metres i va tenir una exitosa acollida entre els milers de visitants i turistes que tingueren així l'oportunitat de conèixer amb ell una gran part de les instal·lacions. Les tres locomotores que cobrien aquest servei van ser batejades amb noms inequívocament catalans: Montserrat, Núria i Barcelona.
D'acord amb l'historiador especialista en temàtica ferroviària Carles Salmerón, el petit ferrocarril va ser construit per l'empresa alemanya Erich Brangsch GmbH. de Leipzig, especialitzada en aquesta mena de trens ideals per a recòrrer els recintes de les exposicions [1]. El seu trajecte s'estenia per davant del Palau Nacional i circumdava el seu recinte enfilant-se pel passeig del Pavelló Reial (avui tallat per la reixa del recinte del Palauet Albéniz). El 1929 però, aquell carrer arribava fins a la mateixa porta del desaparegut Palau de les Missions vorejant després el també enderrocat Palau d'Art Modern. Des d'allà el tren discorria paral·lel a l'avinguda de l'Estadi per sobre de la vorera, llevat d'un petit revolt que descrivia davant del pavelló de l'Estat Espanyol per recuperar tot seguit la paral·lela amb la via principal. Passava per davant del pavelló de Rocalla i la seva esvelta torre i girava fins arribar a la Plaça de Sant Jordi. A partir d'aquest punt continuava envoltant el barranc de la Foixarda i el seu parc d'atraccions pel costat de la Torre Jorba i arribava a la petita estació a la que seguia un nus de fins a quatre vies, dues de les quals acabaven dins un cobert, una altra era via morta i la quarta permetia continuar pel circuit. Més enllà de l'estació, el tren s'endinsava dins un tunel i passava per un pont, dels que parlarem més endavant, tot circul·lant paral.lel a l'avinguda Montanyans fins endinsar-se per una zona boscosa abans d'arribar novament a davant del Palau Nacional.
*1930.- Video del tren de l'Exposició Bill from Barcelona. Les imatges recullen el trajecte del tren des de l'esplanada de l'inici de l'avinguda de Montanyans fins al tram de davant del Palau Nacional on fa una parada, a la qual corresponen també les primeres imatges.
Arribada del trenet a l'esplanada del costat del Palau Nacional provinent de la zona de la Foixarda. Al fons es pot veure l'inici de l'avinguda de Montanyans i la torre del pavelló Hispano Suiza. (Foto: ANC). La fletxa blanca assenyala el lloc on està captada la imatge.
El petit ferrocarril pujant pel lateral del Palau Nacional camí del Palau de les Missions. La fletxa blanca assenyala el lloc on està captada la foto de Josep Brangulí.
Les dues fletxes blanques corresponen a l'espai del recorregut del trenet captat per la fotografia de Brangulí, al voltant del parc d'atraccions del barranc de la Foixarda
Vestigis
Han passat gairebé 90 anys d'aquella Exposició Internacional i avui l'única zona del trajecte del trenet on es poden localitzar alguns vestigis del que fou el seu recorregut s'emmarca a l'espai situat entre l'avinguda de Montanyans i el barranc de la Foixarda. En aquell indret, situat davant d'on s'aixecava el desaparegut Palau de la Química i la Torre Jorba hi havia un petit nus de fins a quatre vies, inclosa una via morta, amb una mena de nau coberta. El trajecte cap al Palau Nacional discorria en paral·lel a l'avinguda de Montanyans i continuava, dins un petit tunel primer i sobre un pont després, per tal de salvar el camí de baixada a la Foixarda que també passa per sota de Montanyans.
Al 1983 Joan M Gallardo va fer un exhaustiu estudi a la recerca de vestigis i va poder documentar el circuit al seu pas per la zona de la Foixarda on com hem dit han quedat més records del trajecte de les vies [2]. Seguint aquest historiador el tunel tenia 12 metres de llargària i 2,10 d'alçada interior. El pont que el seguia era suportat per dues bases de pedra (una d'elles encara es conserva avui).
A partir d'aquest punt i passada l'actual instal·lació hípica de la Foixarda, hi ha divergències entre els dos autors que hem citat. Gallardo considera que les vies arribaven a circular fins el limit del barranc, mentre que Salmeron les situa entre la vegetació per un trajecte més pròxim a l'avinguda Montanyans.
Comparativa entre les hipòtesis de traçat de Gallardo (superior) i Salmerón (abaix) amb el tram no coincident marcat amb fletxa vermella
Al 1983 Joan M Gallardo va fer un exhaustiu estudi a la recerca de vestigis i va poder documentar el circuit al seu pas per la zona de la Foixarda on com hem dit han quedat més records del trajecte de les vies [2]. Seguint aquest historiador el tunel tenia 12 metres de llargària i 2,10 d'alçada interior. El pont que el seguia era suportat per dues bases de pedra (una d'elles encara es conserva avui).
A partir d'aquest punt i passada l'actual instal·lació hípica de la Foixarda, hi ha divergències entre els dos autors que hem citat. Gallardo considera que les vies arribaven a circular fins el limit del barranc, mentre que Salmeron les situa entre la vegetació per un trajecte més pròxim a l'avinguda Montanyans.
Base del pont que suportava la sortida del tunel. (**)
*1983.- La mateixa base de pedra de la foto anterior més lliure de vegetació quan encara era visible la sortida del tunel (Foto: Joan Maria Gallardo)
Interior del tunel per on circulava el trenet. (***)
Punt d'entrada al tunel (*)
Tram de davant del Palau de la Química (*)
Espai del nus de vies prop de la base de la Torre Jorba. (*)
Croquis de la zona de l'estació realitzat per Joan Maria Gallardo
Espais per on discorria el trenet al costat del barranc de la Foixarda cap a l'avinguda de l'Estadi (*)
Una altra imatge del recorregut del petit ferrocarril al costat de l'actual mur que protegeix separa el barranc de la Foixarda de l'entorn de l'avinguda de l'Estadi (**)
Fotos en color:
(*) Enric Comas i Parer. 2016
(**) Enric H. March. 2016
(***) Jaume Susany. 2014
Enllaç d'interès:
Bereshit: En tren pels parcs de Barcelona a principis del segle XX
[1].- Salmerón i Bosch, Carles. Els trens de Barcelona. Història dels ferrocarrils industrials de Barcelona. Col. Els trens de Catalunya. Editorial Términus. 1990.
[2].- Gallardo i Matheu, Joan M. Una insólita instalación ferroviaria. Revista Carril núm. 4. 1983.
(*) Enric Comas i Parer. 2016
(**) Enric H. March. 2016
(***) Jaume Susany. 2014
Enllaç d'interès:
Bereshit: En tren pels parcs de Barcelona a principis del segle XX
[1].- Salmerón i Bosch, Carles. Els trens de Barcelona. Història dels ferrocarrils industrials de Barcelona. Col. Els trens de Catalunya. Editorial Términus. 1990.
[2].- Gallardo i Matheu, Joan M. Una insólita instalación ferroviaria. Revista Carril núm. 4. 1983.