*1921.- L'Estadi Català a mig construir al Sot de la Foixarda (Foto: Diputació de Barcelona)
La història de l'actual camp de rugbi de la Foixarda te uns inicis, probablement poc coneguts, que arrenquen de la segona dècada del segle XX quan Barcelona començava a aspirar a l'organització de certàmens internacionals. Era opinió generalitzada que calia dotar la ciutat d'un estadi esportiu prou gran en superfície i aforament, més enllà dels camps de futbol dels clubs que començaven a proliferar a mesura que el futbol es consolidava com l'esport majoritari que més aficionats arrossegava. Josep Elias i Juncosa i Narcís Masferrer encapçalaven aquest moviment pro Estadi, que trigaria però a veure la llum. El primer lloc on es pensà construir l'estadi eren els terrenys del final de la Diagonal propers a la Caserna del Bruc.
L'Exposició d'Indústries Elèctriques, promoguda bàsicament per Josep Puig i Cadafalch i prevista per al 1917, va ser el primer certamen internacional que la ciutat es disposava a organitzar. Aquest intent però, quedaria frustrat pels propis estralls de la Primera Guerra Mundial, que si bé no va afectar l'Estat Espanyol com país a bel·ligerant en el conflicte bèl·lic, sí que avortaria la possibilitat de concurrència dels grans països europeus a l'exposició. No obstant això, la idea de construir el gran estadi esportiu va romandre viva, la qual cosa es va accentuar amb la possibilitat d'optar a la celebració d'uns Jocs Olímpics en acabar la Gran Guerra. Però aquesta possibilitat també es va esvair en favor de la ciutat holandesa d'Anvers el 1920 i de Londres el 1924. Posteriorment, els esforços ja s'orientarien a la celebració d'una Exposició Internacional que el 1929 es faria realitat i ja disposaria d'una gran instal·lació esportiva, com és l'actual estadi Lluis Companys o Estadi de Montjuïc.
Tornant a la història de l'Estadi Català, nom que es va donar al projecte de La Foixarda, cal dir que ja abans de l'acabament de la Primera Guerra Mundial, havia quedat definitivament descartada l'opció de Pedralbes-Diagonal i els esguards es tombaren cap a Montjuic i més concretament cap al Sot de la Foixarda, espai generat arrel de l'explotació històrica de les pedreres que hi havia l'indret.
Fou finalment a partir de 1920 quan s'iniciaren les obres d'aplanament del terreny i de construcció del recinte esportiu, projectat per l'arquitecte Jaume Mestres Fossas, que havia d'integrar un gran camp de gespa envoltat per una pista d'atletisme de cendra. Les graderies, amb capacitat per 50.000 espectadors, aprofitarien la pendent existent cap al propi sot per la banda que avui discorre paral·lela a l'avinguda de Montanyans.
El 10 d'abril de 1921 amb l'obra encara a mig fer es va celebrar a la Foixarda el primer event esportiu del futur Estadi Català. Fou un partit d'aquells que popularment n'anomenem de costellada que va enfrontar a un equip de periodistes contra un altre d'estudiants d'arquitectura..
*1921.- Imatges del partit entre periodistes i estudiants d'arquitectura, disputat uns mesos abans de la inauguració oficial de l'Estadi Català. Al fons es veuen les parets de l'antiga pedrera sota l'actual Avinguda de l'Estadi. (Font: Revista Stadium / ARCA)
*1921.- La graderia a vessar el dia de la inauguració oficial (Foto: ANC)
La inauguració oficial no tindria lloc fins a la vigília de Nadal de 1921 amb un partit celebrat entre el FC Barcelona i l'Sparta de Praga. Els txecs s'imposaren per 3-2 i l'endemà els dos equips tornaren a jugar al mateix lloc aquest cop amb victòria blaugrana per 2-0. En ambdós partits hi va participar un jove Ricardo Zamora, el mític porter que després passaria a l'Espanyol, i que aleshores defensava la porteria barcelonista.
1921.- Dues imatges del partit entre el FC Barcelona i l'Sparta de Praga que va inaugurar l'estadi de la Foixarda. A la superior hi apareix Ricardo Zamora refusant l'esfèrica. (Fotos: Arxiu FCB)
*1921.- Una fotografia a dues planes del partit inaugural publicada a la revista esportiva Stadium
La continuïtat de l'Estadi Català acabaria però, essent un miratge. La no designació de Barcelona pels Jocs Olímpics va refredar la il·lusió per concloure les obres i ja no s'hi invertiren més diners. L'obra quedaria inacabada i a la llarga abandonada. Les males herbes varen començar a créixer sobre les pròpies graderies i el terreny de joc amb un progressiu deteriorament del conjunt de les instal·lacions. Cap al 1923, l'aspecte era ja profundament desolador.
Tot seguit, amb el projecte ja avançat de la celebració de l'Exposició de 1929, el malmès estadi del sot de la Foixarda va ser convertir en un parc d'atraccions, envoltat de palaus, stands i restaurants dins el marc de l'exposició, que van fer d'aquell indret un dels espais més animats i concorreguts durant el bienni 1929-1930.
Acabada la Guerra Civil el franquisme va recuperar el projecte esportiu amb la construcció de l'actual camp de rugbi de la Foixarda a partir dels anys 1950's.