*1935.- El 29 de novembre d'aquell any s'inaugurava la cafeteria Chez-Nous (Font: Hemeroteca La Vanguardia)
Cap als últims dies de novembre de 1935, un nou cafè s'afegia als molts d'existents al centre de la ciutat. El local, que també s'anunciava com orxateria, va ser batejat de manera descaradament afrancesada amb el nom de Chez-Nous (A casa nostra) i quedava situat als baixos de la casa Josep Bargalló [1] a la cantonada entre Rambla de Catalunya i Gran Via. La seva gran terrassa estesa sobre la vorera li conferia un aspecte cosmopolita sota un tendal de grans dimensions que contribuïa a eclipsar la contundència del sol de la tarda. Des d'aquella terrassa es podia contemplar el monument a Güell i Ferrer, que aleshores encara presidia el bell mig de la cruïlla, amb la Casa Pia Batlló de fons. La guerra començaria només mig any després i sobre el Chez-Nous quedarien instal·lades les oficines del comitè central d'Estat Català.
*1936.- El Chez-Nous (fletxa groga) sota el pis ocupat aleshores pel Comitè Central d'Estat Català i davant el monument a Güell ja sense l'estàtua. (Foto: Lluís Estasen / AFCEC)
El desenllaç final de la Guerra Civil aportaria nous canvis radicals a l'entorn i al propi cafè, que abandonaria ben aviat el gal·licisme aplicat al seu nom per un d'inequívocament espanyol com Cafè Sevilla.
*1939.- A només quatre dies de l'arribada dels nacionals a Barcelona La Vanguardia publicava aquest anunci adreçat als obrers del sector gastronòmic. Era el 22 de gener.
La primera notícia trobada en premsa del local amb el seu nou nom de Cafè Sevilla és del l'any 1940. El local era un dels llocs on es podien adquirir les invitacions per un sopar d'homenatge a l'escultor Vicente Navarro que va tenir lloc al Cafè Tostadero de la plaça Universitat.
El Cafè Sevilla seria també testimoni de la reubicació del monument a Güell i Ferrer amb una nova escultura, menys monumentalitzada que l'original, que s'emplaçà en un dels extrems dels jardinets de la Reina Victòria.
*1948.- Cruïlla entre la Rambla de Catalunya i la Gran Via, amb el gran tendal que cobria la terrassa de la cafeteria Sevilla. (Foto: Roisin. Col·lecció privada Enric Comas) .
Durant anys va compartir els baixos de la Casa Josep Bargalló amb la Granja Casanovas situada al costat més pròxim a la Granvia. La vida del Cafè Sevilla però no s'estendria més enllà de principis de la dècada dels 1950's. Una galeria d'art va prendre el relleu del Sevilla i ja a la dècada dels 1960's hi va obrir portes una sucursal de la sabateria madrilenya Bravo Java.
*1951.- Anunci publicat a La Vanguardia al desembre d'aquell any, en el que es posen a la venda tots elements del Cafè Sevilla en ocasió del seu tancament.
[1].- La Casa Josep Bargalló, construida el 1871, va ser modificada i ampliada per Enric Sagnier i Villavecchia a l'any 1917. Posteriorment s'hi afegiria una remunta.