Agraïments a JOAQUIM VALLS i ARNAU, JORDI CASAS, EDUARD GARCÍA TOLDRÀ, JORDI HERNÁNDEZ, TXETXU GALLARDO, LLUÍS PÉREZ i ALBERT PONS.
Cap als anys 1960's varen començar a proliferar pels carrers de la ciutat els anomenats salons recreatius, coneguts també amb d'altres apel·latius populars com els futbolins, els billars o les màquines del millón. El seu emplaçament habitual era a les rodalies de les escoles i col·legis. Aquests locals fomentaven inexorablement la pràctica del fer campana, molt coneguda entre els escolars menys animats a passar el temps a classe.
En el món dels salons recreatius només alguns, molt pocs, varen incorporar entre la seva oferta d'oci un element molt valuós i preuat per campaners i habituals d'aquests locals. Ens referim als circuits per fer curses de cotxets teledirigits, altrament coneguts com slots. Aquest fenomen es produïa quan, a nivell de joguina casolana, s'havia imposat ja l'anomenat scalextric, que havia aconseguit desplaçar amb autoritat al tradicional tren elèctric entre les preferències dels nens més grans.
Suzuka, nom d'una ciutat japonesa on es fabriquen els automòbils Honda i també del més conegut dels circuits del país del sol naixent, va donar nom a un d'aquest locals.
Era situat al numero 89 del carrer Londres, entre Casanova i Muntaner, molt a prop de l’escola IPSE (Institució Pedagògica, Social i Educativa), aleshores filial de l’Institut Ausiàs March, als alumnes de la qual el Suzuka donava cobertura campanera amb caràcter preferent.
Era situat al numero 89 del carrer Londres, entre Casanova i Muntaner, molt a prop de l’escola IPSE (Institució Pedagògica, Social i Educativa), aleshores filial de l’Institut Ausiàs March, als alumnes de la qual el Suzuka donava cobertura campanera amb caràcter preferent.
El local havia obert portes cap al 1965 i fou en aquells primers anys quan la pista per curses d'slots presidia l'interior del local. No cal dir que aquells cotxets en moviment competint entre ells per ser el més ràpid i no sortir-se del recte camí de la pista, congregaven una gran quantitats d'aficionats i mirons. La majoria dels clients portaven els seus cotxets de casa, però també era possible de demanar-los a l'encarregat del local.
En els primers anys de la dècada dels 1970's el circuit va desaparèixer i el Suzuka va esdevenir un més d'aquests locals, Això sí, l'oferta d'era d'allò més completíssima i abastava, billars, ping-pong, futbolins i les populars màquines del millón o de flippers. L'interior del local arribava fins al límit del passatge Lluís Pellicer on també hi havia una porta d'accés.
No es pot parlar del Suzuka sense parar atenció a la figura del senyor Manel, l'encarregat, controlador, dispensador de cigarretes una a una al preu d'una pesseta, i sobretot implacable perseguidor dels espavilats, que mitjançant la introducció de la tira de plàstic que servia de tancament a les bosses de l'època, aconseguien partides gratis. Si el senyor Manel se n'adonava de la malifeta, tota la seva ira queia sobre l'infractor.
Les partides de billar entre el senyors Bernaus i Comes varen ser també uns importants reclams del Suzuka i són feliçment recordades pels que les varen viure. Cap a finals dels anys 1980's el local va tancar portes definitivament i les emocionants partides de billar varen desplaçar-se al veí bar Velódromo.
No es pot parlar del Suzuka sense parar atenció a la figura del senyor Manel, l'encarregat, controlador, dispensador de cigarretes una a una al preu d'una pesseta, i sobretot implacable perseguidor dels espavilats, que mitjançant la introducció de la tira de plàstic que servia de tancament a les bosses de l'època, aconseguien partides gratis. Si el senyor Manel se n'adonava de la malifeta, tota la seva ira queia sobre l'infractor.
Les partides de billar entre el senyors Bernaus i Comes varen ser també uns importants reclams del Suzuka i són feliçment recordades pels que les varen viure. Cap a finals dels anys 1980's el local va tancar portes definitivament i les emocionants partides de billar varen desplaçar-se al veí bar Velódromo.