Nascuda a Barcelona el 10 d'abril de 1851, Pauleta Pàmies i Serra va començar a fer dansa amb només onze anys al Liceu [1]. El 1880 ja n'era la primera ballarina després d'haver-ho estat al Teatre Principal de la Rambla entre 1871 i 1873.
Al mateix temps, va començar la seva activitat com a professora i amb els anys acabaria essent la directora de la Companyia de Dansa del Gran Teatre del Liceu.
Cap al 1885, amb 34 anys, la Pauleta va obrir la seva pròpia escola de ball i dansa clàssica, al pis principal del número 59 del carrer Sant Pau, just davant de l'edifici que avui acull la nova Filmoteca. Allà es formaven les ballarines del Liceu juntament amb d'altres alumnes, generalment pertanyents de famílies benestants, però també algunes provinents de les classes menys afavorides que buscaven una sortida en el món de l'espectacle. Les males llengües deien que l'acadèmia de la Pauleta servia també per posar en contacte les ballarines amb els seus admiradors més fervents .
*1870's.- Pauleta Pàmies en els seus primers anys
Les parets de la sala principal de la seva escola de ball eren plenes de quadres amb les ballarines més importants que havien après allà els moviments i l'art de la dansa. Noms com Manolita del Río, Carmen Salazar, Rosita Segovia, Teresita Boronat, Maria de Àvila, Carolina de la Riba, Charito Delhor i moltes d'altres. Una altra de les seves alumnes va ser Trini Borrull, néta del fundador del Villa Rosa. També van passar puntualment per l'acadèmia de ball Conchita Supervía i Margarita Xirgú [2].
Pauleta Pàmies va fer també de coreògrafa per alguns espectacles del propi Liceu, tot i que aquesta vessant de la seva vida artística i creativa és menys coneguda. Va començar el 1917 amb la coreografia de El corregidor i la molinera sobre música del mestre Manuel de Falla. També fou destacable la de l'òpera Les noces de Fígaro que el 1935 va dirigir Eugène Szenkar. La coreografia del film de Fructuós Gelabert El sino manda també va ser obra de la Pàmies.
Va col·laborar amb l'etnòleg Aureli Capmany en la recerca històrica de danses i balls populars i tradicionals.
El 1935 la revista Mundo Gráfico li va dedicar un article en el que repassava la seva vida. La Pauleta, ja amb més de vuitanta anys, continuava activa dirigint les noies a la seva acadèmia de ball.
*1935.- Pauleta Pàmies als 84 anys (Font: Mundo Gráfico)
1935.- Pauleta Pàmies poc abans de la seva mort dirigint a les seves alumnes en les classes de dansa. (Foto: Torrents / Mundo Gráfico)
La veterana ballarina i professora va morir l'últim dia de març de 1937. El seu enterrament va ser tota una manifestació de dol ciutadà.
*1937.- Retall de La Vanguardia de l'1 d'abril d'aquell any
*1937.- El seguici fúnebre de l'enterrament de Pauleta Pàmies desfilant per la plaça Catalunya el primer dia l'abril d'aquell any (Font: Hemeroteca La Vanguardia)
[1].- El debut al Liceu de Pauleta Pàmies es va produir a l'any 1862 interpretant al pigall d'un cec a La Kermesse, el segon acte de Faust de Gounod.
[2].- Verdaguer, Mario. Medio siglo de vida íntima barcelonesa. Aquil·les Editorial. Palma de Mallorca. 2008.