SOCIEDAD RECREATIVA TABARÍN. Ball i varietats. Plaça Letamendi 8-9. (1914-1915)

A començaments del 1915 un nou espai d'oci, ball i diversió va irrompre sobtadament a la cartellera d'espectacles de la premsa diària. Es tractava de la Sociedad Recreativa Tabarin emplaçada a la vorera mar /Llobregat de la plaça Letamendi en els números 8 i 9. S'havia inaugurat unes setmanes abans, concretament la vigília de Nadal de 1914. 

El local s'autodefinia a  la seva pròpia publicitat com un lloc distingit on la societat elegant barcelonina no hi podia faltar i proposava un programa d'atraccions internacionals i suggerents ballarines i artistes, que es barrejaven amb el públic durant els temps reservat al ball. Al Tabarín s'hi organitzaven també concursos de balls amb premis per als guanyadors i sobtava que aquesta prestesa distinció permetés l'entrada lliure al local durant gran part dels dies que estava actiu com es podia llegir als anuncis.

No oblidem que la neutralitat espanyola durant la Primera Guerra Mundial havia portat a la ciutat molts artistes de varietats, bohemis i espies, però també gent acabalada que fugia del conflicte bèl·lic que afectava els seus països i feia correr amb facilitat el diner en una ciutat que vivia dies intensos en la seva vida nocturna. 

L'experiència del Tabarín però, no va ser gaire perllongada. Havia arrrencat, com s'ha dit, una nit de Nadal i va durar fins a mitjans del juny següent, moment en el qual el local es va posar a lloguer i va deixar d'aparèixer a les cartelleres.

 

*1915.- Publicitat de Tabarín insertada en la popular revista satírica i poca-vergonya Papitu.

*1915.- Articles com aquest, publicat al Papitu del 24 de febrer, fan pensar que al Tabarín, a banda del ball i la música, s'hi concentraven senyoretes de moral distreta. Pel contingut de l'article sembla que tota la redacció hi va fer cap aquell dissabte i s'ho van passar d'allò més bé.

  

 

*1915.- Dos anuncis del Tabarín publicats a la cartellera de La Vanguardia a la primavera d'aquell any. 

LA DIDA. Restaurant. Roger de Flor 230 (1975-2013)



Quan a l'any 1975 les torres de la façana de la Passió de la Sagrada Família encara no estaven del tot enlairades i el dictador Franco començava a consumir els seus últims dies de vida, un restaurant de cuina catalana va intentar omplir un buit gastronòmic de restauració de qualitat existent al barri, que encara no patia l'allau turístic incontrolat i permanent d'avui.

En aquest context va néixer aleshores La Dida, un restaurant situat al carrer Roger de Flor, entre Rosselló i Provença, a poc més de 300 metres de la plaça de la Sagrada Família.  

L'interior del local, dividit en planta baixa i altell, reproduïa amb encert una ambientació típica  d'una masia senyorial catalana. L'amplíssim menjador de la planta baixa era sectoritzat en diferents espais que aconseguien generar la intimitat suficient sense perdre de vista la magnitud del conjunt. Disposava també de tres menjadors privats de formats diversos i era un lloc propi per acollir celebracions familiars, especialment noces i banquets. En total, el local podia acollir fins a 180 comensals. La cuina catalana dominava absolutament la carta, si bé  en els últims anys, a partir de maig de 2010 , els propietaris varen impulsar un espai dedicat als plats de marisqueria gallega, que s'incorporaren a la seva ja tradicional especialització en plats de cuina catalana. Especialment esperada era la temporada de bolets i a les nits durant els sopars s'hi podien escoltar les notes de la música en directe d'un piano.

*2012.- Entrada al restaurant amb el carrer Roger de Flor al fons.

*2012.- El menjador principal de La Dida.

 



A punt d'arribar als quaranta anys de vida, La Dida va tancar portes al 2013. Un parell d'anys després, al mateix local s'hi obria un tablao flamenco dedicat a la figura mítica de Camarón de la Isla amb la intenció d'aprofitar la proximitat del temple de Gaudí per atraure-hi el turisme. Naixia així al 2015 Casa Camarón. Bodega Flamenca.