Als darrers anys del segle XIX es va produir a Barcelona un creixement notable en el desenvolupament de la indústria cervesera, beguda que a partir de la seva introducció a la ciutat i difusió a través de locals com Gambrinus o Munich havia guanyat una legió d'adeptes.
La fàbrica situada al número 43 del carrer Viladomat, al barri de Sant Antoni entre els carrers de Tamarit i Manso i molt a prop del mercat, va ser una de les que varen donar fe d'aquest avenç del fenomen cerveser a la ciutat.
En aquell mateix solar havia existit unes dècades abans una fàbrica de liqüefacció de sèu i greixos animals, que les autoritats municipals havien clausurat per insalubritat a l'any 1883 poc després de l'obertura del mercat de Sant Antoni.
*1883.- En els antecedents del solar de Viladomat 43 hi trobem una fàbrica de liqüefacció de greixos animals, que la Junta Municipal de Sanitat va fer tancar com consta en aquest article publicat a La Vanguardia del 14 de maig de 1883. (Cliqueu sobre la imatge per ampliar-la)
Un cop construida la fàbrica de cervesa, la primera empresa que ens consta que en va tenir l'explotació va ser la d'Enric Comas, que es presentava acompanyada de l'expressió societat en comandita.
Aquesta forma societària, molt habitual en aquella època, representava que alguns dels socis responien només amb el seu capital, mentre que altres ho feien també amb els seus béns.
El magnífic treball de recerca realitzat per Xavier García Barber [1] ens ha permès conèixer que Comas havia comprat una fàbrica al carrer Casanova a l'empresa cervesera Aigüesvives y Huberti . Cap a l'any 1893, seguint la tesi de García Barber, Comas es va instal·lar en una nova fàbrica a Viladomat 43.
*1895.- Notícia de la sol·licitud de permís per part del cerveser Enric Comas per a la instal·lació d'un forn de civada a la seva fàbrica del carrer Viladomat. (Font: Hemeroteca La Vanguardia)
Als anuncis de la fàbrica d'Enric Comas que s'han conservat fins al nostres dies hi consta que les varietats de cervesa que es produïen a l'esmentada fàbrica comprenien l'Alsaciana, Bock parisien i Munich (cervesa doble) a banda de la de la casa.
Als anuncis de la fàbrica d'Enric Comas que s'han conservat fins al nostres dies hi consta que les varietats de cervesa que es produïen a l'esmentada fàbrica comprenien l'Alsaciana, Bock parisien i Munich (cervesa doble) a banda de la de la casa.
Sense descartar que l'empresa de Comas quedés sense activitat entre 1897 i 1899, fou en aquest darrer any quan una altra companyia cervesera, la d'Enric Cammany, va adquirir la fàbrica de Viladomat 43 per produir les seves pròpies cerveses Bock i Pilsener.
L'empresa de Cammany acabaria integrant-se a la S.A. Damm al gener de 1910 i el recinte del carrer Viladomat, que havia estat ampliat incorporant-hi les finques del 45 al 51, només es va dedicar al lloguer de les càmeres frigorífiques i a la fabricació de gel.
[1].- García Barber, Xavier. Los orígenes y la implantación de la industria cervecera en España. Siglo XVI-1913. Universitat de Barcelona. UB. Facultat d'Economia i Empresa. Barcelona 2011.