L'antic Café Viñas (anteriorment conegut com Café de la Esperanza) va ser convertit el 1910 en el Cine Mundial. Així doncs, el 23 de juny d'aquell any aquest nou cinematògraf ampliava l'oferta al carrer Gran de la Vila de Gràcia per satisfer els desitjos dels seguidors de l'emergent setè art.
El local, a banda de pel·lícules, oferia també programes de complement amb varietats. El seu primer propietari, Joan Viñas, va ser un dels fundadors del Sindicat d'Empreses Cinematogràfiques de Catalunya.
Posteriorment el local va passar a mans de l'empresari Francesc Salas que el va integrar dintre de la seva companyia Empresa Films, que gestionava conjuntament les sales gracienques Principal, Smart i Trilla .
Al març de 1935, el Mundial va acollir una sessió de cinema documental i musical organitzada per Socors Roig de Catalunya sobre cinema antifeixista.
Al març de 1935, el Mundial va acollir una sessió de cinema documental i musical organitzada per Socors Roig de Catalunya sobre cinema antifeixista.
Amb l'inici de la Guerra Civil la sala va ser incautada pel sindicat anarquista CNT-FAI a través del seu Sindicat Únic de l'Espectacle.
Amb el franquisme va tornar a obrir com una sala de reestrena de barri on no hi faltaven sovint algunes sessions, amb finalitats comercials, com la presentació de de la rentadora Karin per l'empresa Genercom S.A. el 3 d'0ctubre de 1967.
El Mundial va tancar portes el 15 de setembre de 1968 amb la projecció d'un programa doble integrat per Una luz en el hampa (The Naked Kiss) de Samuel Fuller, i les aventures d'un grup d'arqueòlegs en terres de l'antic Egipte amb Robert Taylor i Eleanor Parker protagonitzant El Valle de los Reyes.
Posteriorment el local va ser ocupat per un garatge i aparcament d'automòbils.
*1964.- Els dos últims films projectats al Mundial de Gràcia
