Agraïments a MIQUEL F. PACHA
Un dels tòtems característiques de l'interior del Pastrano era aquesta figura d'un cambrer amb el somriure als llavis. (Font: todocoleccion)
Un local singular, especialment per la relació entre el seu aspecte modest i popular i el lloc on era emplaçat. Al Bar Pastrano, al que molts anomenaven popularment El Champañillo, s'hi accedia a través de la porta de l'escala d'una finca regia del senyorívol passeig de Gràcia, tocant a València. Qui no el coneixia prèviament, era difícil que advertís la seva presència des del carrer.
A mig vestíbul interior hi havia unes escales descendents situades a mà dreta, que portaven a una mena de soterrani on hi havia el local. L'establiment semblava talment un bar de poble, rústic i guarnit amb cadires i taules de fusta. L'altre element que el caracteritzava era la decoració carregada de relíquies que havien arribat allà per obra i gràcia de Pablo Ornaque (col·leccionista compulsiu i conegut perico) i el seu germà Jaime (Jimmy per als amics).
De les parets penjaven escenes taurines, futboleres i no hi mancaven tampoc figures de fusta i altres materials que configuraven una atmosfera entranyablement decadent, impròpia de la via més elegant de la ciutat. Unes anxoves acompanyades del xampanyet de la casa eren l'especialitat de la casa.
Tres de les imatges que penjaven de les parets del Bar Pastrano (Font: todocoleccion)