RESTITUCIONS, RECUPERACIONS I RESURRECCIONS

divendres, 20 d’abril del 2018

CINE CRISTAL. (1961-1984)

 
 

*1970's.- Façana del Cine Cristal (Foto: Autor desconegut)
 
El cinema Cristal era emplaçat als números 82-84 del carrer de Viladrosa. Els veins del barri de Verdum identificaven aquesta via com el carrers dels cinemes perquè també hi havia el cine Roquetas
Els antecedents del Cristal han estat estudiats per Roberto Lahuerta Melero, una de les veus més acreditades en la història del cinemes de barri de la ciutat. Segons el seu treball de recerca, el local havia estat anteriorment una sala de ball i varietats amb el nom de Salón Cristal Club. Aquest local havia estat promogut per Martín Urrutia Miró propietari del solar, que als anys 1950's hi havia aixecat un magatzem d'una sola planta que va condicionar com a ball per a la gent del barri [1].
A l'any 1959, l'arquitecte Josep Canela Tomàs va presentar un projecte per transformar el local en sala de projecció cinematogràfica i executades les obres el cinema Cristal va poder obrir portes al juny de 1961. Exteriorment tenia un aspecte senzill. De la línia de la façana sobresortia una mena de galeria dividida en dos pisos amb grans finestres de vidre.
L'interior estava dividit en platea i amfiteatre amb un aforament  de 728 i 375 butaques respectivament que en totalitzaven 1.103. 
Al cap d'un any i mig de vida i coincidint amb l'inici de 1963, l'empresari Manuel Barber i l'empresa de Pere Balañà es van associar per explotar conjuntament la sala a la que dotaren de més comoditats entre elles la instal·lació de l'aire condicionat. La societat Barber/Balañà es va dissoldre el 1973 i a partir d'aleshores Pere Balañà va continuar gestionant la sala en solitari.
Durant tota la seva existència el cinema Cristal va projectar programes dobles en modalitat de reestrena i durant algun temps va arribar a oferir matinals els diumenges i festius. El 1977 Balañà va presentar una última reforma i el Cristal es mantingué actiu fins a l'últim dia de 1984 que va tancar portes definitivament. El video domèstic començava a fer mal als cinemes de barri.
El local trigaria encara a ser enderrocat una bona pila d'anys després del tancament de la sala. Finalment s'hi va aixecar un equipament consistent en un Centre de Dia del Departament de Benestar Social de la Generalitat.  

[1].- Lahuerta Melo, Roberto. Barcelona tuvo cines de barrio. Editorial Temporae. Madrid 2015.