*2010's.- L'entrada al Restaurant Pitarra en els seus últims anys
A l'any 1853 el nen Frederic Soler i Hubert, de 14 anys, va començar a treballar com a ajudant en un taller de rellotgeria del carrer Avinyó, que acabaria heretant del seu oncle. A partir de 1856, va començar a escriure obres de teatre de contingut humorístic i satíric amb el nom de Serafí Pitarra, fins arribar a esdevenir empresari teatral i participar activament en l'obertura del teatre en català al Romea del carrer Hospital.
La rebotiga de la seva rellotgeria a Avinyó es va convertir en lloc de trobada d'una colla de tertulians com Josep Anselm Clavé, Conrad Roure, Valentí Almirall i Victor Balaguer.
Frederic Soler, conegut com Pitarra (1839-1895).
Poc abans de la mort de Pitarra, esdevinguda el 1895, el local va ser traspassat i s'hi va obrir un restaurant conegut com Can Cisco (1890). Amb el pas del temps va ser conegut com Restaurant Sogas sense conservar ja cap record del poeta i dramaturg. Cap a finals dels anys 1980's els germans Marc i Jaume Roig van adquirir el local i l'espai de l'antiga rellotgeria i el transformaren en un restaurant que, a més de portar el nom de Pitarra, es va convertir en una mena d'homenatge al dramaturg català. A dintre hi conservaren amb el nom de La rebotiga d'en Pitarra aquell taller de rellotgeria on va treballar de jove i van omplir el local de records antics relacionats amb el popular autor teatral. El local va ser freqüentat per personatges de la cultura com Manuel Vázquez Montalbán, Ovidi Montllor o Joan Brossa.
*2000's.- Dues imatges de l'interior del Restaurant Pitarra. Hi destacaven les seves parets plenes de quadres i il·lustracions d'època relatives a la vida i obra de l'autor teatral.
El 2018 els barcelonins ens vam trobar amb la trista i desagradable notícia del tancament del restaurant. El tauró turístic i la incapacitat de l'administració municipal per preservar els llocs històrics, van acabar transformant aquest entranyable restaurant en un pub irlandès (Scruffy Murphy's) per a joia de forasters amb ganes de gatzara i nul interès per la història de la nostra ciutat.