Agraïments a CARME MARTÍN
L'any 1914 va ser construida al número 37 del carrer del Guinardó (actualment Escornalbou) una modesta casa de planta baixa i un pis, que no destacava especialment sobre la resta de construccions d'aquest format tan habituals als carrers del Guinardó i altres barris a començaments del segle XX.
Una balconada sencera al primer pis davant tres obertures tancades amb persianes menorquines i uns esgrafiats verticals als baixos i al contorn superior de les finestres del primer pis eren els únics elements destacables de la façana, juntament amb el frontó on hi figurava l'any de la seva construcció 1914 i el nom de Villa Carmen.
*1933.- Emplaçament de Villa Carmen en un plànol de l'època de la Segona República. (Font: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. Cliqueu sobre la imatge per ampliar-la)
La singularitat d'aquest edifici prové però, del fet que a partir de l'any 1927 hi va viure amb la seva família la dirigent anarquista Frederica Montseny, que malgrat la seva ideologia contrària a les estructures d'estat, va arribar a ser la primera i única ministra anarquista dels governs de la Segona República ja en plena Guerra Civil. Com a titular del Ministeri de Sanitat i Assistència Social en el govern de Largo Caballero va promoure la Llei de l'avortament i va crear els centres d'atenció a les prostitutes.
La pròpia Frederica Montseny explicava que tots els anys venia a passar els estius a la casa del Guinardó l'historiador francès Max Nettlau fins que va començar la Guerra. Eren habituals les visites dels principals dirigents anarcosindicalistes de l'època com Angel Pestaña, Garcia Oliver, Ascaso o Durruti. Frederica explica també que la seva família no va ser mai la propietària de la casa, que pertanyia a l'empresa de transports de Gordo i Trias.
La llegenda de Villa Carmen però, va continuar acabada la Guerra Civil. Després de ser objecte de pillatge repetit i tolerat per les autoritats franquistes, la finca acabaria en mans del temut comissari Pedro Polo Borreguero, que va decidir d'instal·lar-s'hi als anys 1940's. Polo, un repressor i torturador implacable, que dirigia les seves brutals operacions des del seu despatx de Via Laietana, sembla que va optar per conèixer de prop i respirar l'aire d'aquelles parets on els seus enemics polítics havien planejat tantes accions a favor de l'alliberament del proletariat
Frederica Montseny
*1977.- Frederica Montseny, recolzada amb un bastó, durant la seva visita a Villa Carmen envoltada d'un grup de periodistes i amics. (Foto: Família Jaume Creus)
Quan al 1977 Frederica Montseny va tornar de l'exili per participar en aquell històric míting de la CNT a Montjuïc, no va voler perdre l'oportunitat de fer una visita a Villa Carmen per evocar temps passats. La casa encara hi era, però tot havia canviat molt i Villa Carmen desapareixeria finalment cap a finals dels anys 1970's.
Frederica Montseny va morir a Tolosa de Llenguadoc al gener de 1994 als 88 anys.
*1977.- Una altra imatge de la visita de Frederica Montseny a Villa Carmen un cop retornada de l'exili. (Foto: Família Jaume Creus)