*1954.- El logotip de l'Embassy Club en un anunci publicat al programa de mà de la temporada del Gran Teatre del Liceu.
Quan la dècada dels 1940's arribava al seu final, un nou espai de música amb orquestra va venir a aterrar al panorama de l'oci de la ciutat. El local, especialment pensat pels fills de les classes benestants, es va obrir al final del carrer Casanova, creuada la Diagonal, davant del bar Michigan fent cantonada amb la Travessera de Gràcia. El seu nom Embassy Club.
La direcció del local va estar en mans de Charley i José Matas que hi van fer desfilar les seves orquestres. La programació donava habitualment preferència a la cançó francesa. L'expressió comme chez vous (com a casa vostra) apareixia sovint a la publicitat acompanyant el logo del local. El fotògraf Xavier Miserachs deia a les seves memòries [1] que els primers pijos de Barcelona van poder conèixer la música de Gilbert Bécaud gràcies a què, a l'Embassy, s'interpretava el tema Mé-Qué, Mé-Qué per l'orquestra de Charley.
Mé-Qué, Mé-Qué, un clàssic de Bécaud que sonava habitualment a mitjans dels 1950's a l'Embassy.
D'altra banda, el local es convertí en una mena de referent i punt de trobada de l'alta burgesia local per celebrar-hi els seus actes socials i benèfics, alguns dels quals eren difosos oportunament en premsa amb l'habitual ressenya amb noms i cognoms dels participants o assistents als actes.
*1954.- Article insertat a la secció de Societat de La Vanguardia on s'aprecia clarament el tipus de públic que freqüentava l'Embassy. (Font: Hemeroteca La Vanguardia).
L'Embassy Club va tancar portes a finals de la primera meitat dels anys 1960's. Havia estat el pioner en la seva versió noble de les boites i discoteques que van començar a proliferar a tots els racons de la ciutat.
[1].- Miserachs, Xavier. Full de Contactes. Edicions 62. Barcelona. 1998