Agraïments a JULIÀ BRETOS i JESÚS SERDIO
Els orígens de la Llibreria de la Vídua Pla es remunten al segle XVII quan es va establir una impremta al carrer dels Cotoners a mig camí entre Santa Maria del Mar i la catedral.
De les primeres produccions d'aquesta impremta se'n coneixen edicions en les que hi figura la inscripció Estampa de Joan Jolis, carrer dels Cotoners. 1660. A través dels temps el negoci va passar de la família Jolis a Bernat Pla, que era qui regentava el negoci a finals del segle XVIII. A la mort de Pla se'n va fer càrrec la seva vídua Tecla Boix, que va donar nom al negoci, si bé va quedar sota l'administració del seu cunyat Vicent Verdaguer. El seu fill Joaquim també es dedicava a l'ofici de llibreter i va obrir una llibreria davant del Liceu, però fou la seva germana Francesca Verdaguer qui acabaria al front de la impremta/llibreria de Tecla Boix, Vídua de Pla. Del matrimoni de Francesca Verdaguer amb Llorenç Bocabella va néixer el llibreter i filàntrop Josep Maria Bocabella (1815-1892), que esdevindria un home clau en la prehistòria del temple de la Sagrada Família.
De les primeres produccions d'aquesta impremta se'n coneixen edicions en les que hi figura la inscripció Estampa de Joan Jolis, carrer dels Cotoners. 1660. A través dels temps el negoci va passar de la família Jolis a Bernat Pla, que era qui regentava el negoci a finals del segle XVIII. A la mort de Pla se'n va fer càrrec la seva vídua Tecla Boix, que va donar nom al negoci, si bé va quedar sota l'administració del seu cunyat Vicent Verdaguer. El seu fill Joaquim també es dedicava a l'ofici de llibreter i va obrir una llibreria davant del Liceu, però fou la seva germana Francesca Verdaguer qui acabaria al front de la impremta/llibreria de Tecla Boix, Vídua de Pla. Del matrimoni de Francesca Verdaguer amb Llorenç Bocabella va néixer el llibreter i filàntrop Josep Maria Bocabella (1815-1892), que esdevindria un home clau en la prehistòria del temple de la Sagrada Família.
La llibreria i impremta es dedicaven exclussivament a temes religiosos. Allà s'hi imprimien novenes, goigs, llibrets piadosos, missals i estampes. Al segle XIX el negoci era conegut oficialment com Hereus de la Vídua Pla.
*1892.- Josep Maria Bocabella i Verdaguer en un oli pintat per Aleix Clapés.
*1858.- Una estampa en llengua catalana impresa a la Llibreria de la Vídua Pla.
L'obertura del carrer Princesa al 1853 [1] va comportar la modificació de l'edifici que acollia la impremta, que va poder disposar d'entrada pel nou carrer, amb la qual cosa guanyà amb notorietat si bé el local es mantingué pràcticament igual durant tot el decurs de la resta del segle XIX. Fins a la modificació de l'immoble, l'entrada a la impremta era pel carrer Cotoners. Avui encara se'n poden veure vestigis en un marc de fusta que duu gravat l'any 1794. El local, d'uns 90 metres quadrats, passava per sobre de l'actual carrer Princesa fins arribar a una fusteria que hi havia al carrer Ignasi i tocava paret amb paret amb l'antiga residència de Sant Ignasi de Loiola. Els baixos acollien el taller d'impressió i la botiga mentre el pis superior era reservat a l'habitatge. El nou edifici modificat va quedar enllestit el 1855 tal i com avui encara es pot veure en una reixa a peu de carrer. Fou a partir d'aleshores que l'adreça de la impremta va canviar del carrer dels Cotoners al número 8 del carrer Princesa.
*1850.- Plànol amb el traçat del carrer Princesa i detall de l'immoble afectat on vivia Josep Maria Bocabella i hi havia la impremta de la Vídua Pla.
Reixat existent al carrer Princesa 8 amb l'any de la reforma de l'edifici que acollia la impremta. (Foto: Julià Bretos).
Inscripció de l'any 1794 en el marc de fusta de l'entrada des del carrer Cotonerrs a la imprempta abans de l'obertura del carrer Princesa. (Foto: Julià Bretos).
Bocabella, home de grans conviccions religioses, quedaria al front del negoci i el 1866 va fundar l'Associació de Devots de Sant Josep. Aquesta associació va arribar a tenir un gran nombre de seguidors i des de pràcticament el primer dia va promoure un butlletí anomenat El Propagador de la devoción a San José, una publicació que ha arribat fins als nostres dies amb el nom de revista Temple com a testimoni periòdic de l'evolució de les obres de la Sagrada Família.
Durant els primers anys de la dècada de 1870's el carrer Princesa va ser rebatejat amb el nom de carrer de Cadis i amb aquesta adreça apareixia a les marques que s'imprimien a les estampes i altres publicacions de la impremta.
*1870's.- Revers d'una estampa impresa a la llibreria de la Vídua Pla durant l'època que el carrer Princesa va ser anomenat carrer de Cadis.
Bocabella va utilitzar part dels guanys aconseguits amb la difusió i venda del Propagador per adquirir un ampli solar al llogarret de Sant Martí de Provençals conegut com El Poblet. Allà es va proposar edificar un temple en honor a Sant Josep, que amb el temps i diversos canvis de criteri acabaria convertit en la Sagrada Família d'Antoni Gaudí.
Bocabella va utilitzar part dels guanys aconseguits amb la difusió i venda del Propagador per adquirir un ampli solar al llogarret de Sant Martí de Provençals conegut com El Poblet. Allà es va proposar edificar un temple en honor a Sant Josep, que amb el temps i diversos canvis de criteri acabaria convertit en la Sagrada Família d'Antoni Gaudí.
Bocabella va morir el 1892 i la llibreria de la Viuda Pla del carrer Princesa va continuar activa fins que va tancar portes el 1911. El negoci es va establir dos anys després al número 13 del carrer de Fontanella. Al seu antic emplaçament del carrer Princesa 8 s'hi va obrir després la Granja Montserrat, un dels establiments de Granges La Catalana.
Dues etiquetes de la llibreria, que va continuar amb el nom Herederos de la Viuda Pla després d'establir-se al carrer Fontanella, molt a prop de la plaça Catalunya.
[1].- El carrer Princesa forma part d'un eix que enllaça l'antiga Ciutadella amb la Rambla passant per la plaça de Sant Jaume. El formen els carrers Ferran, Jaume I i l'esmentat carrer Princesa. Fou projectat als anys 1820's amb finalitats militars, amb l'objectiu de poder disposar d'una entrada directa en línia recta des de la guarnició militar de la Ciutadella fins al centre de la ciutat vella.