L'avinguda Mistral del franquisme era trista i polsosa. Les seves aliniacions de velles acàcies a les vores del passeig central no eren suficient per conferir a aquell passeig un aspecte vegetal i agradable.
Per més desgràcia a partir dels anys 1960's la consolidació de la massificació del cotxe privat com element de transport, va portar a l'ajuntament a permetre que els automòbils estacionesssin sobre aquests passeigs centrals amb la qual cosa el veí i el vianant es van veure privats d'un espai public necessari.
No va ser fins a l'adveniment dels ajuntaments democràtics que les autoritats municipals es van plantejar una primera mesura de dignificació d'aquell passeig amb la pressió constant de l'associació de veins que reclamava més espai per al veins.
Els cotxes van ser desterrats del mig del passeig i cap a començaments dels 1980's s'hi van instal·lar alguns jocs infantil i unes àmplies pistes de botxes, altrament dites de petanca, perfectament delimitades amb els seus topalls, sobre superfícies de sorra i lleugerament elevades sobre el nivell del pis del passeig. L'èxit va ser notable i era habitual veure els avis i els no tan avis intentant acostar les boles a la més petita o desviar amb habilitat les prèviament col·locades pels seus adversaris en el joc.
*1980's.- Campionats de botxes perfectament organitzats sobre el passeig central de l'avinguda Mistral. (Foto: Autor desconegut. Font: Xarxa Comunitària de Sant Antoni)
*1983.- Avinguda Mistral/Calàbria durant la nevada d'aquell any. En primer terme els caballitos que hi havein prop dels Jardinets de l'Alguer. Al fons les pistes de botxes cobertes de neu.
L'avinguda Mistral mereixia però, més atenció i un tracte més vegetal. Cap a mitjans dels 1990's es va reurbanitzar amb la disposició actual de grans superficies de verd i una varietat d'arbres que l'han convertit en l'eix social i veinal del barri de Sant Antoni.