*1969.- L'edifici Novissim ja enlairat, mentre encara es donaven els últims retocs als edificis de connexió amb els antics (Foto: Arxiu Municipal de Barcelona).
El 4 de març de 1958 l'ajuntament de Barcelona va publicar les bases d'una convocatòria per ampliar les seves dependències municipals. El seu nom oficial va ser Conjunto de antreproyectos de Edificios Complementarios al Palacio Municipal i va suposar la construccio d'un nou edifici anomenat Novíssim, que s'afegia a l'antic i al nou i s'aixecava a l'entorn de la plaça de Sant Miquel.
Les bases establien que l'objectiu era construir un nou edifici d'oficines administratives i tècniques per l'Ajuntament sobre el solar delimitat per la plaça de Sant Miquel i els carrers Gegants, Templaris i Font de Sant Miquel [1]. Calia també solucionar la comunicació amb els altres edificis més antics i esponjar algunes illes annexes per guanyar espai per aparcaments i assegurar la iluminació natural dels altres edificis.
El concurs va ser adjudicat al projecte elaborat pels arquitectes municipals Lorenzo García-Barbón y Fernández de Henestrosa (autor del Corte Inglés de la Plaça Catalunya) i Enric Giralt Ortet. La seva proposta es va imposar a la presentada per Oriol Bohigas i Josep Maria Martorell que quedà segona.
Les obres es van executar durant l'etapa coneguda com del desarrollisme porciolista i es van estendre durant gairebé una dècada. L'empresa Huarte i Cia va començar la construcció el dia 2 d'abril de 1961 i es perllongà fins el 1969, si bé el volum del Novíssim ja havia assolit la seva cota màxima de 12 pisos d'alçaria al 1967. La façana va ser guarnida amb unes plaques rectangulars dissenyades per l'escultor Josep Maria Subirachs que presentaven variacions sobre l'escut de Barcelona.
*1967.- Vista de la façana mar del carrer Templaris. (Foto: Fons SACE)
*1968.- Vista aèria i lateral de l'edifici encara en contsrucció (Foto: Fons SACE)
El resultat va ser un edifici que trencava radicalment la homogeneïtat de les alçades dels edificis veins i en general de tota Ciutat Vella i competia amb les torres gòtiques d'esglésies pròximes com ara Sant Just, Santa Maria del Pi o els dos campanars i el cimborri de la catedral. En aquella època d'edificis singulars, les construccions d'alçada eren un símbol de prestigi i poc importava que minimitzessin joies del gòtic del centre de la ciutat antiga.
El resultat va ser un edifici que trencava radicalment la homogeneïtat de les alçades dels edificis veins i en general de tota Ciutat Vella i competia amb les torres gòtiques d'esglésies pròximes com ara Sant Just, Santa Maria del Pi o els dos campanars i el cimborri de la catedral. En aquella època d'edificis singulars, les construccions d'alçada eren un símbol de prestigi i poc importava que minimitzessin joies del gòtic del centre de la ciutat antiga.
El pas dels anys però, no va poder confirmar que es tractava d'un edifici robust i de qualitat, ans al contrari el Novíssim va quedar sovint afectat pels múltiples problemes que presentava la seva estructura.
Finalment a l'any 2000 coincidint amb el 30 aniversari de la seva inauguració, la volumetria i alçada originals de l'edifici van ser alterades quan es va optar per enderrocar les quatre últimes plantes.
El Novíssim retallat va quedar en només 8 plantes i va deixar de desafiar construccions veines.
2010's.- El Novíssim després de la retallada dels últims quatre pisos.
[1].- Esquinas, Felicia. La Municipal núm,. 62. Barcelona 2000.
[1].- Esquinas, Felicia. La Municipal núm,. 62. Barcelona 2000.