Belter va ser una discogràfica catalana fundada el 1954 sota la figura jurídica de societat limitada. Els seus promotors va ser el músic Joaquín Alfonso Navas i l'advocat José Ramon Batallal. L'objectiu de la companyia era promocionar i difondre la cançó espanyola. Com a curiositat cal apuntar que el seu nom està compost per dues síl·labes dels noms de les esposes dels fundadors: Isabel (BEL) i Teresa (TER).
El 1962 Belter es va transformar en societat anònima i el 1965 va inaugurar el seu estudi de gravació en un modest edifici del carrer Gomis número 1 al barri de Vallcarca, molt a prop del viaducte. Tot i això, en aquella època, la majoria dels enregistraments es feien els dies feiners a la Sala de l’Aliança del Poblenou.
*1971.- Joaquín Alfonso Navas, un dels fundadors de Belter, apareixia al març d'aquell any a la revista discogràfica Bilboard, amb motiu de ser guardonat per la seva trajectoria en el món del disc.
*1960.- El músic i cantant lleidatà Dodó Escolà en un anunci promocional de Belter
Cap a finals dels anys 1950's Belter va esdevenir la distribuidora a Espanya de les produccions discogràfiques dels segell nordamericà Atlantic, la qual cosa va permetre a la companyia barcelonina donar a conèixer els grans artistes de la música negra com Ray Charles o Wilson Pickett.
*1960's.- Algunes produccions de Belter com a distribuidora de la discogràfica Atlantic.
Els grans actius de Belter però, van ser un grups de folclòrics legendaris espanyols com Manolo Escobar, Juanita Reina o Lola Flores, intèrprets festivaleros com Conchita Bautista, Salomé o Josep Guardiola, bandes de l'emergent pop-rock autòcton com Los Gatos Negros o Los Gritos, grups de música popular com Los 3 Sudamericanos, Los Mismos o Los Stop i algunes institucions de la música llatinoamerica com Antonio Machín o Carlos Gardel. Les portades dels discs Belter destacaven per la seva lluentor i pobre disseny.
Els grans actius de Belter però, van ser un grups de folclòrics legendaris espanyols com Manolo Escobar, Juanita Reina o Lola Flores, intèrprets festivaleros com Conchita Bautista, Salomé o Josep Guardiola, bandes de l'emergent pop-rock autòcton com Los Gatos Negros o Los Gritos, grups de música popular com Los 3 Sudamericanos, Los Mismos o Los Stop i algunes institucions de la música llatinoamerica com Antonio Machín o Carlos Gardel. Les portades dels discs Belter destacaven per la seva lluentor i pobre disseny.
*1960's/1970's.- Un recull d'alguns dels discs que Belter va editar en aquelles dècades, sempre dedicats a cançó espanyola
Cap a finals dels anys 1970's, davant l'entrada en el mercat espanyol de les multinacionals de la indústria del disc, Belter va iniciar un procés de declivi. Si bé es va recuperar a principis dels 1980's gràcies als fitxatges del cantautor valencià Raimon o grups infantils com Regaliz o Parchís, el seu final semblava escrit.
*1970's.- Anunci publicat a La Vanguardia convocant a nens i nenes per a formar un grup musical infantil.
En els seus últims anys Belter es va convertir en una mena de segell independent que aixoplugava intèrprets més marginals com La Banda Trapera del Río o Los Burros. Finalment, el 7 de novembre de 1984, després d'un parell d'anys de davallada considerable en les vendes. L'empresa, que aleshores tenia a Lluís Portabella com un dels accionistes majoritaris, va presentar suspensió de pagaments amb Hisenda i la Seguretat Social com a principals creditors . D'altra banda, Belter no havia pogut fer front al deute generat per la compra de Fabricsa i Duplicsa. Els 92 treballadors de les societats del grup havien començat a no ingressar les nòmines i el conflicte estava servit
En els seus últims anys Belter es va convertir en una mena de segell independent que aixoplugava intèrprets més marginals com La Banda Trapera del Río o Los Burros. Finalment, el 7 de novembre de 1984, després d'un parell d'anys de davallada considerable en les vendes. L'empresa, que aleshores tenia a Lluís Portabella com un dels accionistes majoritaris, va presentar suspensió de pagaments amb Hisenda i la Seguretat Social com a principals creditors . D'altra banda, Belter no havia pogut fer front al deute generat per la compra de Fabricsa i Duplicsa. Els 92 treballadors de les societats del grup havien començat a no ingressar les nòmines i el conflicte estava servit
